dimecres, 29 d’abril del 2009

Poi Pet, la lamentable porta del darrera de Cambodja

<2007> De tant en quant el viatger té un experiéncia que ens fa tocar de peus a terra de cop, el cas de la frontera de Poi Pet (Cambodja) i Aranyaprathet (Thailandia) amaga una trista realitat que passa desaparcebuda per molts viatgers que arriven a Cambodja mitjançant el flamant aeroport de Siem Reap.

A la "terra de ningú" que separa els 2 països, en un quilómetre de terra aproximadament, hi ha un contrast del tot i el res, enmig d' opulents hotels i casinos al més pur estil americà ("Las Vegas d' orient") i les seves botigues d' alt standing (Prada, Versace...) hi ha la més absoluta miseria de la gent que creua o viu a la "terra de ningú"... Nens que no tenen més de 5 anys abandonats a la seva sort dormint al terra nus es barregen amb la gent que creua la frontera o la gent que ha viatjat a la "terra de ningú" per gaudir del seu oci, tot es barreja en una mescla d' incredulitat i impoténcia als ulls d' un viatger occidental.

Ja abans de creuar la frontera ens varen avisar "no pareu sota cap concepte, atravesseu el pont que uneix els 2 països i no feu cas el que veieu"... Inhumana i insensible recomanació... I després de travessar el pont i veure el que vaig veure vaig començar a pensar amb la moralitat de la situació del viatger... Em sentia culpable com si fos cómplice de aquella injustícia, culpable per haver travessat el pont sense tenir en compte el que m' envoltava, peró fins a quin punt era jo culpable de aquella situació, i que hi podia fer-hi...

Cambodja, pais de gent meravellosa, de temples fascinants, menjars exótics... Peró també pais de corrupció, de màfies i il.lusions fustrades... País de futur, hipotecat per les seves guerres.

País que sempre et queda gravat a la retina.

Coordenades GPS: 13°42′3″N 102°30′42″E

diumenge, 26 d’abril del 2009

El "Perito Moreno" i l' existència de Déu...


<1996> Corria l' any 1996 i jo per feina estava a Argentina, em vaig escapar 4 dies a la Patagonia desde el Buenos Aires que ja feia 9 mesos que m' acollia amb tota la seva grandesa i petitesa...

Trepitjant les vastes "pampes" patagóniques en una flamant Mercedes Sprinter junt amb un empresari mexicà i un metge malagueny que vivia a San Antonio (Texas) vàrem parar abans d' agafar un pronunciat revolt. El conductor de la furgoneta ens va avisar amb el següent comentari:

"Detrás de esta curva vive un gigante de millones de años"

I va arrancar davant l' expectació del moment... Un cop vàrem completar la curva s' alçava a la llunyania un majestuós conglomerat de gel que ens va impactar a tots quatre, de cop i volta va ser quant el metge "Hispano" va deixar anar "Dios existe"...

Poques vegades unes paraules m' han impactat d' aquella manera, realment era excepcional veure que ens acostàvem a una de les meravelles de la natura, vaig pensar dintre meu que aquella senténcia que va deixar anar aquell home era sublim.

El "Perito Moreno", un dels pocs glaciars que està creixent en el món que ens ha tocat viure impresiona per la calma que trasmet, sembla que no es mogui peró està viu, de tant en tant el gel que trenca ens ho recorda, un gel que té milers d' anys.

Quant vaig tornar de la Patagonia vaig pensar que si hagués més gent que coneixés aquell indret i tingués els mateixos pensaments que vaig tenir jo aquell dia, el món seria molt diferent del que es ara.

Fitxa unesco: http://whc.unesco.org/en/list/145

Coordenades GPS: 50°0′0″S 73°14′57.984″O

dimarts, 21 d’abril del 2009

Lemúria, el perqué del nom del Blog.

<2009> Lemuria es una antiga idea del segle XIX, concretament del 1864, en que varis científics europeus entre ells el geóleg anglés Phillip Sclater buscaven una explicació del perqué hi havia lémurs a l' índia i al sud d' Àfrica, la seva teoria es basava en una mena de Megacontinent que abarcava bona part del que ara coneixem com oceà índic (incloent Nova Zelanda, Austràlia, Indonésia, Sri lanka, Madagascar...).

L' hipótesi es va anar descartant a mesura que la teoria de la deriva dels continents i la tectónica de plaques es van anar desarrollant.

El perqué del nom del meu blog es basa en l' idea romàntica d' un continent que abarcava tantes cultures i bona part del món que coneixem ara, el blog vol donar a conéixer temes de viatges, cultures llunyanes i aquest meravellós món que moltes vegades no apreciem.

No podeu negar que l' idea era una Atlàntida a l' índic, un continent enfonsat, es una idea romàntica que ens ajuda a imaginar racons llunyans que ens atrauen.

Espero que aquest bloc us sigui útil, Benvinguts!