dimecres, 29 de juliol del 2009

Una forma de viatjar compromesa (EBWT)

<2009> Hi ha molta gent donant voltes per el món, en aquesta mateixa pàgina seguim el dia dia d' en Marc Serena o en Jordi i l' Anna, entre d' altres.

Peró també hi ha gent que encara busca quelcom més al seu viatge i hi dóna un plus afegit, aquest es el cas d' en Guim Valls que s' ha proposat unir 2 ciutats olímpiques (Beijing, London) amb una candidata (Madrid). I per desplaçar-se ho fa amb una bicicleta eléctrica per demostrar que és posible viatjar d' una altra manera no tant agresiva amb el nostre planeta.

Ell a sobre de la seva Wisper 905 SE World Tourer coneix nous països i nova gent (per ara ha estat per la Xina, Corea i el Japó) i a més intenta comunicar una nova forma de veure la vida .

Ànims Guim i tot el seu equip i tal com deia aquell:

"Els petits canvis son poderosos!"

+ Info a : http://www.electricbicycleworldtour.com/ca/

dijous, 23 de juliol del 2009

Reivindicant Lloret de Mar...

<2009> Al post d' ahir parlàvem del ball de plaça d' una coneguda vila costanera, aquesta vila es Lloret de Mar, vila que ara es un bon moment per visitar-la ja que estan en festes i pot ser un dels moments en que els locals "guanyen la partida" als turistes...

A part del ball de plaça hi han altres activitats tradicionals com la "processó de Sta. Cristina" on Lloret demostra el seu esperit mariner amb les barques anant fins a un dels racons més bonics del municipi, l' ermita de Sta. Cristina.

A més Lloret té una excepcional oferta de llocs d' interés que van desde els passeigs relaxats per els jardins de Sta. Clotilde, l' interesant visita al cementiri modernista o les runes dels poblats ibérics de Montbarbat o Puig de Castellet... I moltes coses més...

Baixa't el programa de la festa major a:

http://www.lloret.org/catala/Externos/cultura/PM%20LLORET%202009.pdf

Tv en directe : http://www.cclaselva.com/index.html

Coordenades GPS: 41°42′9″N 2°50′59″E

dimarts, 21 de juliol del 2009

La llegenda que es va "convertir" realitat

<2009> Les llegendes apasionen perque fan volar l' imaginació, algunes vegades les llegendes semblen tan reals que ens les podem arribar a creure. Avui explicaré l' història del ball de plaça d' una ciutat costanera que no us revelaré el nom ja que vull que llegiu l' història amb ulls sense "contaminar"...

Aquesta dansa, també anomenada "de les almorratxes", Segurament, ve d'un antic Ball del Ciri, de presa de possessió de nous obrers (administradors). Tot i que la música sembla un exponent del segle passat o del XVIII com a màxim, la dansa té arrels molt més antigues, amb indubtable ascendència àrab, com es pot comprovar per l'ús d'un gerret de vidre amb quatre galets, anomenat almorratxa, que els balladors porten ple d'aigua perfumada i que l'ofereixen, després, a la respectiva balladora.

Segons diu la tradició, en èpoques en què la costa catalana era atacada, sovint, per musulmans i barbarescos, arribà a aquesta població un jove àrab, que a més era ric, segons explica la llegenda aquest s'enamorà, perdudament, d'una donzella cristiana d' aquella vila. El jove va utilitzar diferents estratègies per convèncer la noia perquè s'hi casés; però la noia, a causa de les diferències religioses, el rebutjava cada vegada. Finalment, un dia de ballades, l'àrab es presentà davant la multitud vestit amb les seves millors gales. S'adreçà a la donzella i li oferí un gerret de vidre (almorratxa) ple d'aigua d'olor. La noia, indignada per l'atreviment, prengué el gerret i el va rebotir a terra, on es feu miques. El musulmà, avergonyit, va tornar a l'Àfrica, i la noia, dissortada i trista, segons sembla es tancà en un convent.

Actualment, la Dansa de les Almorratxes es balla cada any els dies 24 i 26 de juliol. Els protagonistes són quatre parelles de balladors. Les noies van de llarg, elegantment vestides -generalment, de blanc-, i els nois també surten ben mudats, amb vestits foscos. Les noies són les quatre obreres de Santa Cristina, que són elegides per un any. Els obrers, administradors de l'ermita de Santa Cristina, que són elegits per períodes de quatre anys i ja són homes d'una edat superior a les donzelles, es limiten, actualment, a entrar-les de bracet a la plaça, com qui les presenta en societat, i a traspassar-les, tot seguit, als quatre balladors que les mateixes obreres ja s'han escollit prèviament. Durant la primera part de la dansa, de música lenta i cerimoniosa, els components de cada parella ballen agafats de la mà dreta. Posteriorment, les quatre noies, recordant l'episodi de l'àrab i la cristiana, agafen l'almorratxa i la llencen a terra. Es diu que si l'almorratxa es trenca, la noia es casarà durant l'any següent. Acaba l'acte amb una música festiva, ben diferent de l'anterior, coneguda amb el nom de "Toquen a córrer".

Molts ja sabreu a quin indret es celebra aquesta tradició que s' ha convertit en un dels actes centrals de la festa major, demà us diré el nom de la vila per si us hi voleu acostar.

Mentrestant si hi ha algun valent que vulgui comentar el nom ho pot fer més a baix...

Avui no hi ha ni +info ni Coordenades GPS... Fins demà!

dilluns, 13 de juliol del 2009

Barraques i pedreres, el passat prop de Ciutadella


<2009> Menorca es una illa coneguda bàsicament per els seus espais marins, més ben dit per les seves cales... Peró l' illa amaga auténtics tresors que donen un plus a una illa de per si bellísima.

Un d' aquests llocs es troba a pocs quilómetres al nord de Ciutadella, es Punta Nati i tot el terreny que l' envolta. Les dues barraques properes al far semblen guardians de la Mar Mediterrànea i els perills que aquest mar pugui portar.


Tot el terreny que envolta la zona està sembrat de barraques que l' hi donen un toc entre místic i religiós, peró la veritat no té res a veure amb quelcom sobrenatural , ja que aquestes barraques datades de finals del segle XVIII i principis del segle XIX tenen com a funció l' aixopluc del bestiar.

Es interessant veure que a part de les barraques hi han murs de pedres per tot arreu, aquests murs a part de delimitar les propietats servien també per arrecerar el bestiar. Veure la plana amb la gran quantitat de barraques diseminades es realment màgic i et dóna per imaginar històries de civilitzacions antigues malgrat la seva modernor... Jo personalment vaig trobar-hi una semblança (salvant Mooolt les distàncies...) amb el Bagan de Myanmar.

Ben a prop de Punta Nati trobem un dels llocs més curiosos de l' illa, una iniciativa sense ànim de lucre fundada el 1994 per l’escultora i arquitecta Laetitia Lara amb els objectius generals de preservar, rehabilitar i posar en valor les pedreres de marès de Menorca com a patrimoni històric – etnològic de gran valor artístic i paisatgístic. L' iniciativa va pendre el nom de Líthica i va començar a adequar la vella pedrera de s' hostal convertint-la en un espai multiús on a part de poder visitar-la es porten a terme tallers, activitats i actes culturals.

El lloc és un marc majestuós i incomparable amb les seves espectaculars parets, res no fa pensar que no fa gaire temps aquest espai era un entorn industrial d' extracció de pedres.

Les pedreres de s' hostal amb el seu imponent "Tòtem" presidint el monumental escenari es segurament l' opció més alternativa al visitar l' illa i demostra que llocs "morts" com era la pedrera se'ls hi pot trobar una sortida "digne", útil i constructiva alhora.

Atenció els que planegeu fer vacances a l' illa el dia 6 d' Agost ja que aquest espai s' omple de música, color i activitat amb el festival de la lluna plena, si esteu allà tingueu-ho en compte, si podeu aprofiteu-ho ja que segurament valdrà la pena.

Per cert agafant la carretera vella de Es Tudons en direcció Torretrencada hi han vàries granges que fan un formatge de Maó excelent i que podem comprar directament a la granja, no us penseu que sigui més económic que en una botiga de "souvenirs", peró si que val com a experiéncia.

Com que el dia segurament ha sigut dur amb tanta barraca i pedrera, per acabar us proposo una cala atípica, es una cala urbana, oblidem-nos de les cales verges i salvatges... Hi han cales verges a Menorca?... Bé això es una altre debat. La cala que us proposo (repeteixo es urbana...), destaca per la seva curiositat ja que es una llengua de mar que entra uns 300 metres a la zona de Cala' Blanes, el nom de la cala que us proposo es diu "Cala'n forcat" i a mi em va agradar per el fet de la tranquilitat que hi havia, a més al estar tan arrecerada la mar està molt quieta.

Es una cala molt agradable en la que si un no vol pendre un bany sempre pot fer els camins que l' envolten per sobre els penya segats i contemplar
el paisatge desde les "alçades"...


+ Info a: http://www.lithica.es

Coordenades GPS (Ciutadella): 40°01′N 3°49′E

dilluns, 6 de juliol del 2009

Taquile o un firmament amb milions d' estels

<1999> a gairebé 4000 mts. d' alçada enmig de l' impressionant Titicaca al seu costat peruà... amb una atmósfera impoluta no es difícil veure un cel com poques vegades es pot veure en altres contrades més "urbanitzades"...

Taquile es una excepció de com explotar turísticament una illa, la comunitat "taquileña" es va oposar a la construcció d'un gran resort de luxe a l' illa a canvi de poder gestionar ells mateixos els serveis "turístics"... Malgrat que deixàven de guanyar molts diners, ells creien que la sobreexplotació turística acabaria amb la seva cultura i valors. Ara el temps els dóna la raó i malgrat que cada cop es més difícil mantenir la seva forma de veure la vida ells intenten ser fidels als seus principis.

Taquile no deixa de ser una cooperativa formada per els seus habitants, un cop arribes a la illa l' allotjament no el pots triar ja que tots els recursos es comparteixen, així un cop allà t' asignen una família on t' allotjaran, a l' hora de menjar et toca el restaurant de "guàrdia"... I així amb tots els "serveis" de l' illa.

Si, a vegades semblen principis socialistes... Peró "justos"..., cadascú té la seva opinió...

Un cop arribes al moll amb l' embarcació una munió de nens ens vé a donar la benvinguda amb un ram de "muña" a les seves mans, la "muña" es una planta andina que s' utilitza com a infusió, com a conservant, com a "mata insectes"...

El moment es bonic en veure les cares de felicitat de la canalla, peró no ens enganyem, ells esperen quelcom més...

Després 500 escalons que tallen la respiració, estem a 4000 mts. i l' oxigen no abunda com estem acostumats, la recompensa a tal esforç la trobem a dalt, el llac navegable més alt del món als nostres peus amb les muntanyes nevades de la cordillera andina al seu costat bolivià...

Un cop a dalt es recomanable pasar-hi la nit ja que es la millor manera de veure la seva forma de vida i entrar una mica a les seves costums, la nit sense electricitat (bé algun generador hi ha...), els seus carrers buits sota un cel immaculat i ple d' estrelles, la fresca (o el fred segons com es miri) de la nit, la tranquilitat que et dóna per reflexionar i pensar si el destí et volia allà en aquell moment...

Al matí la màgia encara no s' ha esvait i tan bon punt el sol despunta es recomanable agafar qualsevol camí i veure la vida passar, els homes fent mitja, les dones carregades amb els cantirs d' aigua a l'esquena... Poesia en estat pur, la vida en estat pur...

Al final el codi moral dels inques en que es basa la filosofia de Taquile té tota la raó "Ama suwa, ama llulla, ama qilla" (no robaràs, no mentiràs i no seràs mandrós)...

El destí em va voler allà aquell hivern del 99... El destí em va sorprende de nou...

+ Info a: http://www.taquile.net
+ Info a: http://www.isladetaquile.com.pe/

Coordenades GPS (Taquile): 15° 46′ 38″ S, 69° 41′ 3″ W

diumenge, 5 de juliol del 2009

El destí empàtic...

<2009> Fa poques hores que jo, la Glòria i "sa nostra nina" de 15 mesos hem tornat de Menorca de passar una setmana... Per això el bloc estava sense actualitzar, les vacances son les vacances!...

He titulat que Menorca es un destí empàtic ja que sembla un punt de confluéncia de els que tenim "nins i nines" de pocs mesos o anys, es un destí on trobarem gent en la mateixa situació com nosaltres. Sempre hi ha alguna parella amb qui xerrar una estona i compartir experiéncies de "pares", sempre trobarem algú dins la piscina o a la mar banyant el seu fillet o filleta, sempre...

El negoci de l' hosteleria i el seus negocis "satél.lits" en son conscients i ho tenen tot a punt per a que les famílies hi estiguin a gust posant al seu abast tota mena de facilitats. Així trobarem cadiretes a tots els restaurants, als hotels tenen molts de "gadgets" que faciliten la vida als "papes" com batedores, cadiretes de passeig, llitets... I si ja tenen una micona més d' edat les activitats moltes vegades estan orientades a els més menuts...

Peró l' illa té molts d' altres atractius del purament "Resort" i moltes coses es poden fer amb els més petits sense dificultats.

Ara m'en vaig a acabar de desfer les maletes que està plena de roba per rentar...