dimarts, 26 de maig del 2009

Mayan inn, Una posada a "Chichi"

<2006> Us haveu plantejat alguna vegada un hotel en que les habitacions no tenen pany?, la majoria segurament no voldreu saber-ne res d' un hotel que no podeu tancar la porta, peró si ets dels que no els hi fa res dormir en un ambient de posada de tota la vida, aquest es el vostre allotjament a la ciutat de Chichicastenango a l' altiplà de Guatemala.

Peró tot està sota control (o almenys així ho venen els de l' hotel), a cada habitació hi ha asignat un "boy-room" el qual vestit amb la típica indumentària dels agricultors colonials espanyols (amb una vestimenta molt acoloria i impactant), guarda la nostra habitació, ens serveix els àpats, ens solventa els dubtes i tràmits de l' hotel... Vaja una mena de majordom a la disposició del client.

La resta de la posada jo la trobo de pel.lícula, amb uns patis exhuberants de flors i plantes, habitacions amb encant i el que es millor sense TV ni wifi ni teléfon, vaja que si no surts de l' habitació estàs aïllat de la resta del món. I a no més d' uns 300 metres del tradicional i "molt " turístic mercat de Chichi (diminutiu de Chichicastenango...).

Algun altre dia publicaré un post d' aquesta ciutat centreamericana, peró no parlaré del mercat ja que aquest només és una porta d' accés a una cultura que barreja les costums cristianes amb les indígenes en un equilibri gairebé perfecte...

La meva crítica a Tripadvisor:
http://www.tripadvisor.es/ShowUserReviews-g292004-d306968-r8502414-Mayan_Inn-Chichicastenango_Western_Highlands.html

Coordenades GPS (Chichicastenango): 14°56′N 91°07′W



dimarts, 19 de maig del 2009

700 anys d' história al vell U-Bein d' Amarapura

<2007> Situat sobre el llac Taungthaman un total de 1200 metres de vella fusta que tremolen amb els nostres pasos formen el vell pont de Teka de U-Bein, son més de 700 anys d' história els que avalen aquest pont.

Aquest enclavament d' interés a Amarapura es una de les atraccions més visitades prop de Mandalay.

Venut als turistes com el pont de Teka més llarg del món, Ll majoria de gent va allà per veure la seva fotogénica posta de sol, això implica que a l’ hora punta el pont està ple de gent armats amb la seva càmera per captar l’ inolvidable escena.

Peró per mi l’ encant del pont no és només la seva posta de sol, ja que si arribeu algunes hores abans del famós “sunset” i quant encara la tarda es viva es pot gaudir de l’ espectacle del dia a dia de la gent que el creua tornant de les seves feines diàries.

Aquí hi trobareu els escolars enriolats atravesant el pont i intentant practicar l’ anglés amb uns turistes despistats com nosaltres, hi veureu els pescadors que amb les seves embarcacions busquen algun peix per sopar o vendre… I un munt de gent que atravessa el pont i et saluda amb un “Mingalarbar”, per moments et sembla que ja formes part de la seva realitat cotidiana.

Es un lloc per parar, per seure, per pensar i escriure els pensaments que et venen al cap aprofitant la calma que es respira al lloc. Jo hi veig fer una petita migdiada i tot…

Ja ho sabeu si us deixeu caure per aquest racó de món, aneu-hi amb calma i gaudiu del moment a dalt d’ un pont históric.

Recomanació de lectura : "Tanaka, Un recorrido por la actual Myanmar" de Gemma Freixas.

ISBN : 84-607-7879-7 Yumba ediciones.

Coordenades GPS (Amarapura): 21°54′N 96°03′E


dissabte, 16 de maig del 2009

Casu Marzu, el formatge sard prohibit.

<2004> Sardenya, una de les perles a descobrir del Mediterrani, té una llarga história i algunes curiositats que la fan atractiva de visitar, una d' elles es el Casu Marzu, un formatge amb "habitants"... Dic habitants perqué hi viuen larves vives, aquestes tenen la funció de catabolitzar les grases i el van podrint a poc a poc, es més el seu nom "Casu Marzu" vol dir "formatge podrit" en la llengua sarda.

Per saber si el formatge està en condicions o no només cal donar un cop d' ull als seus "inquilins", si estan morts malament rai ja que és tóxic, si viuen, endavant ja que en principi no us intoxicareu... En cas que decidiu menjar-ne aneu en compte amb els cucs ja que explica la llegenda que salten quant son molestats.

Per menjar-lo es sól combinar amb una mena de pa que es diu "carta da musica", un pa tradicional de l' illa.

La llegenda també comenta que té propietats afrodisíaques, peró hi han alguns dubtes al respecte...

Bé, em sembla que us està entrant gana, doncs ja sabeu, en un vol que dura poc més d' una hora esteu a l' illa on podreu provar aquest suculent menjar a un alt preu... Peró primer haureu de trobar un contacte al mercat negre...

Video de TVGusto:
http://www.youtube.com/watch?v=4CGseBM85gc

Coordenades GPS (Cagliari): 39°13′0″N 9°7′0″E


dimecres, 13 de maig del 2009

Candi Cetoh i Candi Sukuh, els temples oblidats a Java.

<2004> A l' illa de Java, a Indonésia, hi han joies amagades que fan que un viatge fins aquests punts remots valgui la pena. El dia que vàrem decidir anar-hi no ho teníem gens clar ja que les pluges d' aquelles dates podien haver malmés l' estreta carretera que puja fins als temples.

Aquests es troben en una de les vesants del "Gunung Lawu", gunung significa volcà, aquest con de 3200 metres d' alçada s' aixeca majestuós a la zona fronterera de la Java central i la Java de l' est.

Peró anem a pams, primer de tot un camí ple de corbes que es va enfilant enmig de plantacions de te que ens omplen tot el nostre camp visual, espectacle verd al nostres peus.

Seguim pujant fins arribar a un parking als peus del primer temple que visitarem, el temple de Cetoh (Candi Cetoh), després d' una breu caminada per una agresiva pendent arribem al temple on podem contemplar una arquitectura refinada i unes vistes espectaculars.

Peró el millor estava encara per arribar, ja que a prop de Cetoh hi ha el "Candi Sukuh", curiós temple d' estil hinduista també peró amb una arquitectura totalment diferent.

La seva forma piramidal recorda molt a les piràmides Maies, per moments sembla que estiguem a Centreamérica peró no! estem a Indonésia, a l' illa de Java!

El temple data del segle XV, i una de les coses que més criden l' atenció al visitant son les estàtues de caràcter "sexual", sempre ha sigut molt important el culte a la fertilitat en el món hindú i en aquest temple es demostra la seva importància.

Sempre recordaré a la retina aquella posta de sol que va il.luminar els meus ulls, aquell sol vermell que semblava competir amb la silueta del temple, allà al Mont Lewu, una de les muntanyes sagrades dels ancestres, on oferien el seu culte als esperits de la natura, i que avui en dia encara es barregen les tradicions animistes amb les creences religioses.









Algunes fotos a http://www.pbase.com/howardbanwell/sukuh
Algunes fotos + a http://www.pbase.com/howardbanwell/cetho

Coordenades GPS (Gunung Lawu) : 7.625°S 111.192°E


divendres, 8 de maig del 2009

Girona temps de Flors 2009

<2009> Quant el bon temps comença a treure el nas a Girona es celebra una de les "festes" més boniques de la ciutat, amb el nom de "Girona Temps de Flors" la ciutat s' engalana d' auténtiques obres d' art creades amb flors, el fet que hi hagi concursos fa que la competéncia sigui molt dura i any rera any s' intenta superar l' edició anterior.

Desde el dia 9 fins al dia 17 de Maig la ciutat s' omple de gent que cridada per l' agradable flaira de les flors descobreix nous racons que encara no coneixia de la ciutat inmortal. A més es una bona excusa per entrar gratuitament a llocs com els banys àrabs, Galligants o el claustre de la catedral entre d' altres.

Peró compte si hi aneu el dissabte o el diumenge fareu llargues cues i haureu de sortejar milers de persones que se us creuaran per el vostre camí, peró entre setmana les aglomeracions no son tan grans, encara que hi ha molta gent que passeja enmig de tanta exhibició artística.

Alguns restaurants també s' uneixen a la festa oferint menús amb flors, així no es difícil matar el cuc de l' estómac amb una amanida amb flors de carbassó o una bona vedella de Girona amb pétals de Rosa, que a més d' aportar olor i color hi aporten un gust característic.

Ja sabeu!, deixeu-vos enamorar de Girona per el temps de flors.


+ info a http://www.tempsdeflors.com/website/

Coordenades GPS: 41°59′4″N 2°49′16″E

dijous, 7 de maig del 2009

Almadiaren eguna, Tradició de la vall del Roncal.

<2009> El passat pont per casualitat vaig anar a parar a un petit i agradable poblet a la vall del Roncal anomenat Burgui, aquell dia el poble estava completament ple de gent ja que s' hi celebrava la "Almadiaren eguna" o el que es mateix "Día de la almaldia".

A Catalunya els coneixem com a Raiers i a Aragó son els "Navateros", es típic que a la primavera es recordin els temps antics en que els rius eren testimonis de les plataformes de fusta que baixaven riu avall per una questó bàsicament logística, construir una "Almaldía" o rai fer-lo baixar per el riu fins arribar a una explotació de fusta i un cop allà desmuntar l' "embarcació" per aprofitar-ne la fusta.

El nom de "Rai" a Catalunya se l' hi atribueix a la velocitat que baixaven les plataformes per el riu, eren veritables raigs, tal com comenten els historiadors de l' época.

La festa a Burgui peró va durar tot el dia després de que baixessin les tres "Almaldías".

Es interessant veure l' idiosincràsia navarra en les festes, les famílies reunides al carrer entorn a una ampolla de sidra i uns "Talos", una sencilla recepta similar a les "Tortillas" de centreamérica.

Els "Talos" s' acompanyen d' un tros de xocolata, xistorra, carnsalada, llom o formatge, peró sense gaires miraments en el moment de farcir ja que el tall de formatge que tenia jo dintre el "Talo" era més gran que el "Talo" en si.

Els "Talos" com tantes coses ha passat de ser un aliment bàsic de pastors a convertir-se durant uns anys en un aliment mal considerat (una cosa que mengen als "caseríos"). Avui en dia peró el "Talo" ha recuperat el prestigi gràcies a la seva popularitat com a element típic del país.

Ja ho sabeu per primavera podeu anar a la Noguera Pallaresa, al Gallego o ... Per disfrutar d' una tradició arrelada com poques.

+ info a http://www.almadiasdenavarra.com/
+ info a http://www.elsraiers.cat/
+ info a http://www.nabateros.com/

Coordenades GPS: 42°43′16″N 1°0′3″O