Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris USA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris USA. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de juliol del 2010

" Navajo Nation ", escenaris de cinema


<2010> El Sud-est d' Utah, el Nord-oest de New Mexico i tot el nord-est d' Arizona alberga la "Navajo Nation", es a dir la nació on viuen els indis de la tribu dels Navajo. Aquesta tribu es la més gran en nombre d' integrants dels USA.

Es una tribu exemplar que el 1991 va reorganitzar el seu goven basant-lo en tres pilars (executiu, legislatiu i judicial), i el qual de forma tenaç i ferma s' han convertit en una referencia  d' autogovern dins els Estats Units.


Amb un idioma en ple procés de recuperació i el qual es respectat i valorat com un bé  cultural  de gran valor i comú dins l' amalgama de races i minories que poblen els USA.  Nosaltres si treiem el tema amb la gent del carrer que no té res a veure amb els indis la resposta es clara, "enriqueix la nostra nació i la fa més forta"...


Un concepte que a Europa (on ens cansem de criticar els "Americans" per retrógrads...) no tindria el mateix valor, ja se sap el que passa amb les cultures minoritàries... I no cal anar gaire lluny ni en el temps ni en l' espai per a comprovar-ho... Ja m' enteneu...

Moltes vegades ens mirem el melic amb satisfacció, peró no només ens hem de mirar el melic, hem de ser analítics i obrir els ulls i veure que alguns conceptes que creiem més que consolidats com es la democràcia, potser no ho estant tan de consolidats... Ja m' enteneu...

Ara la "Navajo Nation", creix amb força sense necessitat de plantejar un futur diferent al camí que ha emprés fa uns anys... Aquesta "jove" nació es sent valorada, té autogovern i està plenament integrada dins els USA. El futur es a les seves mans ja que té competéncia total en la gestió de les seves terres, recursos, beneficis...


Per això si visitem els seus "hot-points"... Ens trobarem amb la sorpresa que el govern dels USA no té res a veure amb preu d' entrades, merchandising... Es a dir si visitem monument valley per exemple tots els "ingresos" i "despeses" son per la "Navajo Nation parks"...


Anem als "hot-points", el primer de tots i més conegut es Monument valley, escenari de mítics westerns com "la diligéncia" o de road movies més modernes com "Thelma and Louise"...





Aixecar-se a la sortida del sol i recórrer el parc solitari... Veient com els indis preparen els mercats d' artesania, comentant com anirà el dia i compartint moments de calma...

A prop de Page hi ha posiblement els llocs més espectaculars de la "Navajo Nation", l' Antelope Canyon i el Horseshoe bend. 


L' Antelope es segurament un dels llocs més espectaculars del planeta



L' Antelope es posiblement un dels llocs més màgics del planeta, Suaument tallats en la pedra arenisca de la regió, en el transcurs de mil lennis incomptables, els canons ranurats són majestuosos i es converteixen en estrets passatges. Les entrades de llum l' hi donen un color  taronja-groc espectacular. 

Page es un exemple d' explotació de recursos per part dels Navajos, a pocs quilómetres hi ha el Lake Powell, a aquest llac s' ha construit una gran "Marina" per varar els iots i embarcacions d' oci. A més disposa d' un restaurant flotant a sobre una plataforma de 27000 metres quadrats que es la mes gran del món del seu tipus, sopar allà es sublim...

Qualsevol visita a Arizona o Utah no seria complerta sense aprendre una mica més dels "Navajo"...


I potser aquest aprenentatge ens serveix per millorar el nostre pais...

Navajo national parks:

Panoramas espectaculars de la "Navajo Nation":
Horseshoe Bend a prop de Page (Arizona):

Antelope Canyon a prop de Page (Arizona):


Monument Valley a prop d' Oljato (Arizona amb frontera de Utah):

Coordenades GPS de Window Rock (Navajo Nation Council Chamber) a Arizona:



dimarts, 18 de maig del 2010

El misteriós somriure del fantasma... Williams, Highway 66

<2010>


Ningú més a la foto té un somriure. Més estrany encara, la dona del fons amb el somriure no es veu reflexada en el mirall...

John Holst, propietari del Red Garter Bed & Bakery ho comenta com un detall  "simpàtic" . La seva foto, penjada de la pared  en un quadre ben gros, acompanya els esmorçars dolços de la seva pastisseria. Mentrestant a ell l' hi agrada interactuar amb els seus hostes explicant  relats de la misteriosa casa, narrant acolorides históries de la regió o bé ajudant a preparar la visita del "Grand Canyon NP"  situat a poc més d' una hora de la bonica població de Williams.



La casa victoriana datada del 1897, va ser construida com a saló i bordell durant l' época daurada d' aquesta població, l' época de les mines d' or i coure, l' época que s ' estava forjant l' América dels nostres dies.

En John comenta que amb més de 100 anys d' experiéncies traumàtiques  a aquesta casa  ( l' época de bordell, l' época en que era un fumador d' opi, assassinats, prostitutes...),  amb tota aquesta història a les espatlles es fàcil explicar la posible existéncia d' "Eve", la fantasma que de tant en quant apareix per l' hotel...

Com que el turisme "paranormal" a els Usa està molt estés hi han varis llibres que ofereixen literatura interessant sobre històries de fantasmes i pobles encantats dels estats units,  alguns títols recomanats podrien ser:
haunted Highway, the spirits of route 66 by Ellen Robson,Dianne Halicki i Pam Robson



Deixant de banda l' històric allotjament s' ha de dir que Williams es un auténtic "Hot spot" per una visita al Grand Canyon, el seu allotjament notablement més barat que a dins el parc natural combinat amb que es un poble atravessat per la mítica highway 66 el converteixen en un petit poblet del Farwest molt agradable per passar-hi una estona.

 

Varis "Dinners" per sopar a l' estil BBQ, una antiga taberna clandestina autoanomenada "The world Famous sultana bar" i on es pot pendre una copa amb música en directe, varis motels i botigues ambientades amb l' estética de l' época daurada de la ruta 66 el converteixen en un bon lloc per fer-hi parada i fonda.

Williams també es el punt de sortida del "Grand Canyon railway", un tren "vintage" que en un escénic trajecte et porta fins al  mig del Parc natural del "Grand Canyon", aquest tren ressegueix la mítica línia ferroviària construida a principis de segle.

Si algun dia us perdeu per aquesta part d' Arizona ja sabeu que teniu un repte allà, intentar pujar l' empinada escala del Red Garter coneguda com a "Endurance Cowboy's Test" i un cop a dalt dormir sentint els sorolls i la preséncia d' Eve... Una experiéncia que segurament no oblidareu i que com a nosaltres ens va passar... us encantarà...

+Info i més "Ghost Histories" a Red Garter Bed & Bakery:


+ Info del Grand Canyon Railway:


+ Info (Cambra de Comerç de Williams, Az):


+ Info del Grand Canyon, NP:

Coordenades GPS (Williams):
35°14′58″N 112°11′24″W

dimecres, 30 de setembre del 2009

Lorraine Motel, un referent a Memphis.

<2000> un fred matí de desembre, al terra un exemplar de l' Usa Today amb la foto de George Bush jr. a la portada, al fons l' skyline de Memphis... Bona part del món esperant l' escrutini definitiu de Florida on el frec a frec demócrata-republicà treia xispes...
Poc ens imaginàvem el que vindria després de la controvertida decisió per sufragi universal... Les torres bessones, la "guerra" d' Iraq, l' ocupació d' Afganistan, Guántanamo... I així fins a la primera presidéncia d' Obama, Un Obama que segur té Memphis i el seu Motel Lorraine com a referent... podríem dir que el nostre cercle particular es tanca...

Visitar el Lorraine motel es clau per entendre la magnitud del fenómen de l' alliberament dels afroamericans, Aquí va ser assasinat Martin Luter King Jr. el matí del 4 Abril de 1968. Desde el 1982 en que el Motel va tancar s' ha instal.lat un impressionant museu anomenat "National civil rights museum" (museu dels drets civils nacionals)... Un museu colpidor on podem trobar respostes a moltes coses que per história no coneixem del tot bé... Es un museu molt didàctic per entendre l' història reivindicativa d' aquesta comunitat als Estats Units, allà enmig de l' història dels afroamericans et sorprén una empatia inesperada al respecte d' una història llunyana i propera alhora.

Els downtowns de les ciutats del centre dels Estats Units tenen un encant entre decadent i solitari, En aquest cas Memphis no es una excepció i conserva aquells centres de la ciutat on abunden oficines i negocis de dia, A la nit peró els negocis baixen la seva activitat deixant els carrers deserts exceptuant el vibrant Beale Street... La cançó trista encarnada per el blues inunda els locals d' una música plena de sentiment.


Una altre de les atraccions es la processó dels ànecs al Peabody Hotel aquests tres carismàtics animalons són puntuals a la seva cita de les 11 i les 5 on van del lobby a la font... Es un espectacle "made in USA" amb una marxa de fons molt curiós de veure.

Aquest històric hotel a la Union Avenue va fer 140 anys el passat 1 de setembre, va ser fundat el 1869... Molta història a les seves espatlles avalen aquest establiment.

Un altre dels punts "Top" de Memphis es Graceland, la residéncia d' Elvis, un auténtic retorn al passat quant travesses les estances on el rei del rock hi havia fet "vida" o no... A fora la tomba on suposadament reposa el cos d' Elvis sempre plena de flors i d' incodicionals nostàlgics que semblen voler donar un darrer adeu al rei.


Peró un dels llocs on els melómans troben un bon motiu per justificar una visita a la ciutat es Sun Records, en contraposició a la capital Nashville on sona country per tots els costats, trobem un Memphis que sona a Rock and roll. La capitalitat del tradicional estat americà sempre que sigui dual segons la música que a un l' hi agrada. A Sun Records es pot tocar el piano de Jerry Lee Lewis, el micro de l' Elvis... I tant altres monstres de la música dels principis de la segona meitat del segle XX...

+ Info a (museu nacional dels drets civils):

http://www.civilrightsmuseum.org/home.htm

+ Info a (Beale Street):

http://www.bealestreet.com/wordpress/

+ Info a (Sun records):

http://www.sunrecords.com/

+ Info a ( Graceland i Elvis Presley):

http://www.elvis.com/

Coordenades GPS (Lorraine Motel Memphis):

35°08′04″N 90°03′27″W / 35.1345°N -90.0576°E

dimecres, 3 de juny del 2009

The cloisters, un alé d' aire fresc a NYC.

<2000> Poques coses es poden dir de NovaYork que no es sàpiguen, voltar per els carrers de Manhatann, visitar museus com el Guggenheim o el Moma, relaxar-se a Central Park, Fer un brunch al soho, descobrir barris sencers amb personalitat internacional com Chinatown o Little Italy, anar a veure els Yankees… Són tantes les opcions que passaríem dies i dies i no ens ho acabaríem.

Peró jo em quedo amb una opció que al meu entendre es molt interessant i al mateix moment molt curiosa i que vé a confirmar la dita: “El que no trobis a Nova York no ho trobaràs enlloc…”.

Us imagineu visitar la meitat del claustre del Monestir de Cuixà (monestir al peu del Simbólic Canigó), al bell mig de Harlem, a la riba del Riu Hudson?

Doncs això es el que podem fer si visitem “The cloisters” a Nova York, un museu intégrament dedicat al romànic, allà hi han mostres de romànic català junt amb altres mostres romàniques europees.

Aquest museu creat als principis dels anys 30 del segle passat es un alé d' aire fresc emmig de l' opressió d' una ciutat tan salvatge com es Nova York.

Ara que s' acosta l' estiu, si teniu l' oportunitat de visitar Nova York poseu-vos a l' agenda la posibilitat de passar una vetllada amb sopar inclós al claustre de Trie, un claustre que trobem a prop de Tolosa (Occitània), O si us informeu potser tindreu la sort de viure un concert en una calurosa nit d' estiu.

Si hi aneu, recordeu que l' altre meitat del claustre de Cuixà està al monestir pirinenc... Per tant heu de veure els 2 llocs per poder veure el claustre sencer... Curiós, no?


+Info a http://www.metmuseum.org/cloisters/general_information_spanish

Coordenades GPS (Harlem): 40°51′53″N 73°55′55″W