El Mediterrani tal com era, de la península de Peljesac a l' illa de Korcula.

<2009> L' any passat ens vàrem fer un fart de escoltar aquest eslógan per la TV, ens convidaven a conéixer un jove país balcànic que segons deien els anuncis encara estava verge del turisme de grans masses... La curiositat del viatger ens va portar a aquest abrupte i allargat país ple de llocs patrimoni de l' humanitat i el qual feia poc temps que havia canviat de bàndol abandonant un esperit marcat per el comunisme i abraçant la causa europea amb unes ganes grandioses per viure el que s' "havien perdut" o creien que s' havien perdut durant les darreres dècades.

Peró no tot Croàcia es una joia, malgrat que l' explotació turística no es a gran escala i encara es troben pobles intactes a tocar de mar ja hi ha alguns llocs que comencen a estar una mica saturats de turisme.

La península de Peljesac es una allargada llengua de terra amb aroma mediterrani, travessar-la desde Ston fins a Orebic es un retorn al passat. El ritme pausat de la gent es barreja amb els camps de vinyes, oliveres, lavanda, sàlvia... L' estreta carretera que atravessa l' illa va variant de paisatges i les seves corbes suaus ens obliga a agafar-nos amb calma l' excursió i serveix per adonar-nos de la bellesa del paisatge mediterrani de l' entorn.

La primera sorpresa la trobem a Ston on a part de veure la llarga muralla (la mes gran del món després de la xinesa), podem degustar un menjar típicament mariner, les plantacions d' ostres ens garanteixen la frescor d' un producte arriscat, unes ostres amb un vi blanc dàlmata ens posen les piles per l' arròs negre que vé al darrere...

El gust no es el mateix que el que estem acostumats peró l' influencia italiana es nota i el plat  tira més cap a Rissotto que no pas cap a un arròs negre de les nostres contrades. Peró val la pena! està boníssim!!!.

Un cop arribem a Orebic un ferry ens porta en pocs minuts a Korcula, Un cop ens acostem ja es distingueixen les muralles que en el seu temps varen albergar a Marco Polo dins els seus murs, almenys es pot visitar la casa natal de tan famós "aventurer"...

Les teulades vermelles ens recorden a Dubrovnik, Korcula es molt més petita i la densitat de turistes per metre quadrat es infinitament inferior a la també esplendida Dubrovnik., aquest paràmetre fa que la visita sigui molt agraida.

Els seus estrets carrers disposats en forma d' espina de peix tenen una explicació inteligent ja que protegeixen la ciutat dels forts vents del moderat hivern peró aseguren una lleugera brisa durant el calorós estiu.

La ciutat malgrat ser petita té llocs d' interés com l' església de Sant Marc (katedrala svetog marka) d' estil renaixentista i l' abadia de Sant Marc... I la casa de Marco Polo, es clar...

Peró una de les coses que més demostren la personalitat de l' illa es la dança "Moreska", una dança en que un rei negre i un rei blanc (vestit de vermell) es disputen una princesa, com que la princesa està segrestada per el rei "negre", el rei negre no vol renunciar a la princesa, ella peró primerament ha declarat l' amor al rei blanc, un cop comença la dança s' escenifica una lluita entre els 2 bàndols. Aquesta dança es d' una gran complexitat i molt espectacular.

Si hi aneu i teniu sort la podreu veure amb les muralles de Korcula al fons, un espectacle impagable que es representa el 29 de Juliol... De totes formes es fan més representacions al llarg de l' estiu.

Sort!!!

+ Info de Croacia Turisme:

http://www.croatia.hr/es-ES/Oficinas-representativas/Espana

+ Info a Korcula info:

http://www.korculainfo.com/

Una recomanació per menjar a Ston... "La casa del Capità" (Kapetanova Kuca):

http://www.kapetanova-kuca.hr/index_e.html

Coordenades GPS (Ston):

42° 50′ 0″ N, 17° 42′ 0″ E 

Coordenades GPS (Korcula):

42°57′N 17°07′E / 42.95, 17.117.

Perplexitat!!!

<2010> Mireu això!

Entrar a una pàgina d’ un hotel i veure un comentari així!!!

Dit per endavant us haig de dir que el text que us exposaré tot seguit no és una crítica, jo no he estat a aquest hotel per tant no puc opinar sobre les instal.lacions, el Servei o la seva situació.

Peró si que puc opinar del que es pot convertir en un exemple del que no s’ ha de fer en les universitats on s’ imparteixi Marketing, direcció d’ empreses, gestió de recursos humans, turisme… I un munt d’ estudis més.

Entrar a una web i el primer que es fa es sortir un Pop-up en que es diu que qualsevol opinió negativa sobre aquest hotel serà denunciada davant dels tribunals no crec que ajudi a captar clients, es més a sobre incideix directament sobre la reputació d’ aquest establiment ja que la força d’ Internet es imparable, jo en sóc un bon exemple ja que m’ he assabentat d’ aquesta notícia via Menéame, una web (eséncia 2.0 totalment).

Mireu els comentaris I us podeu imaginar l’ incidéncia que pot tenir una mala “maniobra” com la que ha fet aquest hotel:

http://www.meneame.net/story/hotel-denuncia-opinar-internet-lugar-hoja-reclamaciones

I a un munt de blogs de viatges ha sortit també la notícia.

Jo com a administrador del meu modest blog i amb la confiança que hem donen les eines 2.0 estic una mica revoltat amb aquesta història.

Tinc un compte a tripadvisor amb 25 crítiques i he intentat fer-les sempre desde el respecte i amb voluntat constructiva, sóc conscient de que no tothom ho fa amb bona fe, peró l’ usuari d’ eines com tripadvisor es suposa que es suficientment madur com per discernir entre les crítiques útils i les no útils, un exemple fácil es el seguent:

Vull planejar un viatge a un destí i busco hotel, em vaig a tripadvisor a xafardejar i resulta que totes les crítiques “pésimes” son de gent que o bé sempre es queixa o bé només té 1 aportació… Jo no em refiaré gaire d’ aquestes crítiques. Perqué poden ser degudes a “calentons” o que volen fer mal.

També em fixaré si la persona que es queixa ho pot documentar, no s’ hi val dir que el lavabo estava trencat i no hi penja una foto per exemple…

I al final compararé amb altres blogs, forums o pàgines de crítiques per completar la informació i al final decidir.

On les xocolateries semblen joieries, Bélgica part 2.

<2007> Es un luxe poder accedir a Bruges, a Gant, a Anvers o a Tournai en cómodes trajectes de tren d’ aproximadament una hora, això a Bélgica no es un luxe, es una realitat ja que l’ extensa xarxa ferroviària s’ estén com si d’ una tela d’ una aranya es tractés.

Una puntualitat que a ens fa recordar que no només a Suïssa o al Regne unit es posible ser puntual, una modernitat en els trens que ens fa enveja… sana enveja amb el que estem acostumats per les nostres latituds.

Ens centrem a Bruges (Brugge en flamenc), es una ciutat que el seu centre històric fa que no sembli que estàs passejant per una ciutat gran, sembla que estiguis en un poble d’ “atrezzo”, inclós la gent que habita per aquella zona de la ciutat semblen figurants d’ una pel.lícula que et vé molt de gust de protagonitzar.

Els seus Canals ens recorden que estem passejant per la “Venecia del Nord”, les seves xocolateries, no tan opulents com les de Brusseles, ens aporten la dolçor necesària per continuar vivint un romàntic conte de fades en el nostre imaginari.

Més endavant arribem a la plaça Burg on si tenim sort i hi ha mercat ens podrem endinsar en el dia a dia de la gent envoltada per les espléndides parades de fruita i flors… Allà podrem descansar de la nostra passejada per Bruges i buscar algun restaurant dels voltants per fer una queixalada.

A Gant (Genk en flamenc), el nostre subconscient ens rel.lacionarà les imatges que veurem amb els antics mercaders, ens recordarem dels vells mercants a vapor que creuaven l’ Atlàntic per portar mercaderies i quelcom més a terres llunyanes, aquelles terres que donaven oportunitats a tota mena de gent que les perseguia.

Un cop dinats a prop del Sint Baaf (Catedral de St. Bavó) podem assaborir una de les tentacions locals, els gofres o els creps… Es un espectacle veure a mitja tarda les creperies plenes de gent que de forma llaminera devoren aquestes delicioses tentacions.

Gant al segle XVI era la segona ciutat més gran d' Europa per darrera de París, això ja demostra la completa història que s' amaga a darrera dels murs de les seves cases. Actualment es la ciutat flamenca amb el major nombre d' edificis histórics.

A Anvers (Antwerpen en Flamenc), ciutat on es poleixen la gran majoria de diamants que existiexen en el món, diamants que a darrera poden tenir una història macabra e injusta, peró ciutat també de tendéncies, de dinamisme i d’ una marcada influéncia holandesa.

Explica la llegenda que el nom neerlandès, Antwerpen,vé de l' expressió hand werpen, que significa "llançar la mà". L'heroi, un centurió romà anomenat Silvio Brabo, hauria tallat la mà d'un gegant anomenat Druon Antigoon que tenia atemorits els barquers que volien creuar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si es resistien el gegant els tallava la ma i la llançava al riu. El centurió va tallar la mà del gegant i també la va llençar, Ara al centre de la plaça del mercat, anomenada Grote Markt en neerdanlés, existeix l' estàtua de Brabo. I fins i tot a l'escut de la ciutat hi ha dues mans.

La llegenda mostra almenys una realitat de la història de la ciutat: qui controla el riu és mestre de tot.

Tot això està a l’ abast de la ma amb el passatge de 10 viatges de la Belgo-rail pass. Una opció inmillorable de desplaçament per un dels països més atractius de l’ Europa occidental.

Fitxa Unesco:

http://whc.unesco.org/en/list/996

Coordenades GPS (Brugge): 51°12′32.076″N 3°13′30.972″E

+Info (Tren a Bélgica): http://www.b-rail.be/main/E/

360º de Gant: http://www.virtueelgent.be/

On les xocolateries semblen joieries, Bélgica part 1.

<2008> La tarda era freda i plujosa, ja ho té la tardor a aquest bonic país...

Anàvem passejant per la "galerie du la reine" i ens va sorprendre una primera xocolateria que realment semblava una joieria, els bombons creats per auténtiques estrelles mediàtiques de la cuina, (entre ells algun català/catalana), amb preus top i en un entorn luxós tenien un aspecte realment atractiu.


Res no estava en conflicte amb l' ambient decimonòmic de les galeries de St. Hubert, aquella agradable decadéncia d' una arquitectura pensada per protegir els ciutadans de les incleméncies del capritxós temps centreeuropeu, arquitectura que al segle XXI es més un pol d' atracció romàntic de la vella Europa que no cap altre cosa.

Vam sortir de les galeries i vam enfilar la "Rue des bocheurs", malgrat la pluja i el fred la gent pot sopar al carrer gràcies als seus tendals i les seves estufes de gas. Una sopeta calenta, musclos fets de mil maneres diferents i tot acompanyat d' una de les cerveses que han fet conegut el país fronteres enllà...

Caminant caminant arribem a una de les places més espectaculars de la vella Europa, la fabulosa "GrandPlace" o "Grote Markt"... Antics edificis gótics que semblen encantats per fades...


La plaça flanquejada per l' ajuntament i la "maison du roi" o "broodhuis" com a eixos principals i les cases gremials té nombrosos restaurants amb molt d' encant (turístics també...), aquesta mena de Bistros a l' hivern tenen el seu encant especial per disfrutar d' una bona cervesa a la vora d' una llar de foc.

La plaça, com sol passar a Europa, també té les seves históries o llegendes, en aquest cas es curiosa la llegenda de la construcció de l' ajuntament, el qual no es completament simétric, segons sembla aquesta assimetria va fer que l' arquitecte es suicidés... Estem parlant del segle XV...

De totes formes Per Paul de Sant Hilaire, aquesta assimetria és per connectar a l'omnipresent simbolisme alquímic de la Grand Place. La part esquerra de l'Ajuntament compta dotze arcs -campanar inclòs- representant l' alquímia humida en dotze etapes, mentre que la part dreta compta set arcs -campanar inclòs- celebrant la 'nova' alquímia seca, en set etapes. La xifra set és àmpliament representada en l'arquitectura de la Grand Place.

Vaja que la "capital d' Europa" es un bon lloc per els amants de l' história medieval de la vella Europa...

Coordenades GPS (Brussels): 50°50′48″N 4°21′17″E

Fitxa Unesco:

http://whc.unesco.org/en/list/857

+ Info a: http://www.cityplug.be/en/Brussels/

360º de la gallerie du la reine :

http://www.360cities.net/image/galerie-de-la-reine-koninginnegallerij

360º Rue des bouchers:

http://www.360cities.net/image/rue-des-bouchers

360º Grote Markt (Grand Place):

http://www.360cities.net/business/grand-place-grote-markt

Barraques i pedreres, el passat prop de Ciutadella

<2009> Menorca es una illa coneguda bàsicament per els seus espais marins, més ben dit per les seves cales... Peró l' illa amaga auténtics tresors que donen un plus a una illa de per si bellísima.

Un d' aquests llocs es troba a pocs quilómetres al nord de Ciutadella, es Punta Nati i tot el terreny que l' envolta. Les dues barraques properes al far semblen guardians de la Mar Mediterrànea i els perills que aquest mar pugui portar.


Tot el terreny que envolta la zona està sembrat de barraques que l' hi donen un toc entre místic i religiós, peró la veritat no té res a veure amb quelcom sobrenatural , ja que aquestes barraques datades de finals del segle XVIII i principis del segle XIX tenen com a funció l' aixopluc del bestiar.

Es interessant veure que a part de les barraques hi han murs de pedres per tot arreu, aquests murs a part de delimitar les propietats servien també per arrecerar el bestiar. Veure la plana amb la gran quantitat de barraques diseminades es realment màgic i et dóna per imaginar històries de civilitzacions antigues malgrat la seva modernor... Jo personalment vaig trobar-hi una semblança (salvant Mooolt les distàncies...) amb el Bagan de Myanmar.

Ben a prop de Punta Nati trobem un dels llocs més curiosos de l' illa, una iniciativa sense ànim de lucre fundada el 1994 per l’escultora i arquitecta Laetitia Lara amb els objectius generals de preservar, rehabilitar i posar en valor les pedreres de marès de Menorca com a patrimoni històric – etnològic de gran valor artístic i paisatgístic. L' iniciativa va pendre el nom de Líthica i va començar a adequar la vella pedrera de s' hostal convertint-la en un espai multiús on a part de poder visitar-la es porten a terme tallers, activitats i actes culturals.

El lloc és un marc majestuós i incomparable amb les seves espectaculars parets, res no fa pensar que no fa gaire temps aquest espai era un entorn industrial d' extracció de pedres.

Les pedreres de s' hostal amb el seu imponent "Tòtem" presidint el monumental escenari es segurament l' opció més alternativa al visitar l' illa i demostra que llocs "morts" com era la pedrera se'ls hi pot trobar una sortida "digne", útil i constructiva alhora.

Atenció els que planegeu fer vacances a l' illa el dia 6 d' Agost ja que aquest espai s' omple de música, color i activitat amb el festival de la lluna plena, si esteu allà tingueu-ho en compte, si podeu aprofiteu-ho ja que segurament valdrà la pena.

Per cert agafant la carretera vella de Es Tudons en direcció Torretrencada hi han vàries granges que fan un formatge de Maó excelent i que podem comprar directament a la granja, no us penseu que sigui més económic que en una botiga de "souvenirs", peró si que val com a experiéncia.

Com que el dia segurament ha sigut dur amb tanta barraca i pedrera, per acabar us proposo una cala atípica, es una cala urbana, oblidem-nos de les cales verges i salvatges... Hi han cales verges a Menorca?... Bé això es una altre debat. La cala que us proposo (repeteixo es urbana...), destaca per la seva curiositat ja que es una llengua de mar que entra uns 300 metres a la zona de Cala' Blanes, el nom de la cala que us proposo es diu "Cala'n forcat" i a mi em va agradar per el fet de la tranquilitat que hi havia, a més al estar tan arrecerada la mar està molt quieta.

Es una cala molt agradable en la que si un no vol pendre un bany sempre pot fer els camins que l' envolten per sobre els penya segats i contemplar
el paisatge desde les "alçades"...

+ Info a: http://www.lithica.es

Coordenades GPS (Ciutadella): 40°01′N 3°49′E

El destí empàtic...

<2009> Fa poques hores que jo, la Glòria i "sa nostra nina" de 15 mesos hem tornat de Menorca de passar una setmana... Per això el bloc estava sense actualitzar, les vacances son les vacances!...

He titulat que Menorca es un destí empàtic ja que sembla un punt de confluéncia de els que tenim "nins i nines" de pocs mesos o anys, es un destí on trobarem gent en la mateixa situació com nosaltres. Sempre hi ha alguna parella amb qui xerrar una estona i compartir experiéncies de "pares", sempre trobarem algú dins la piscina o a la mar banyant el seu fillet o filleta, sempre...

El negoci de l' hosteleria i el seus negocis "satél.lits" en son conscients i ho tenen tot a punt per a que les famílies hi estiguin a gust posant al seu abast tota mena de facilitats. Així trobarem cadiretes a tots els restaurants, als hotels tenen molts de "gadgets" que faciliten la vida als "papes" com batedores, cadiretes de passeig, llitets... I si ja tenen una micona més d' edat les activitats moltes vegades estan orientades a els més menuts...

Peró l' illa té molts d' altres atractius del purament "Resort" i moltes coses es poden fer amb els més petits sense dificultats.

Ara m'en vaig a acabar de desfer les maletes que està plena de roba per rentar...

Casu Marzu, el formatge sard prohibit.

<2004> Sardenya, una de les perles a descobrir del Mediterrani, té una llarga história i algunes curiositats que la fan atractiva de visitar, una d' elles es el Casu Marzu, un formatge amb "habitants"... Dic habitants perqué hi viuen larves vives, aquestes tenen la funció de catabolitzar les grases i el van podrint a poc a poc, es més el seu nom "Casu Marzu" vol dir "formatge podrit" en la llengua sarda.

Per saber si el formatge està en condicions o no només cal donar un cop d' ull als seus "inquilins", si estan morts malament rai ja que és tóxic, si viuen, endavant ja que en principi no us intoxicareu... En cas que decidiu menjar-ne aneu en compte amb els cucs ja que explica la llegenda que salten quant son molestats.

Per menjar-lo es sól combinar amb una mena de pa que es diu "carta da musica", un pa tradicional de l' illa.

La llegenda també comenta que té propietats afrodisíaques, peró hi han alguns dubtes al respecte...

Bé, em sembla que us està entrant gana, doncs ja sabeu, en un vol que dura poc més d' una hora esteu a l' illa on podreu provar aquest suculent menjar a un alt preu... Peró primer haureu de trobar un contacte al mercat negre...

Video de TVGusto:
http://www.youtube.com/watch?v=4CGseBM85gc

Coordenades GPS (Cagliari): 39°13′0″N 9°7′0″E

Girona temps de Flors 2009

<2009> Quant el bon temps comença a treure el nas a Girona es celebra una de les "festes" més boniques de la ciutat, amb el nom de "Girona Temps de Flors" la ciutat s' engalana d' auténtiques obres d' art creades amb flors, el fet que hi hagi concursos fa que la competéncia sigui molt dura i any rera any s' intenta superar l' edició anterior.

Desde el dia 9 fins al dia 17 de Maig la ciutat s' omple de gent que cridada per l' agradable flaira de les flors descobreix nous racons que encara no coneixia de la ciutat inmortal. A més es una bona excusa per entrar gratuitament a llocs com els banys àrabs, Galligants o el claustre de la catedral entre d' altres.

Peró compte si hi aneu el dissabte o el diumenge fareu llargues cues i haureu de sortejar milers de persones que se us creuaran per el vostre camí, peró entre setmana les aglomeracions no son tan grans, encara que hi ha molta gent que passeja enmig de tanta exhibició artística.

Alguns restaurants també s' uneixen a la festa oferint menús amb flors, així no es difícil matar el cuc de l' estómac amb una amanida amb flors de carbassó o una bona vedella de Girona amb pétals de Rosa, que a més d' aportar olor i color hi aporten un gust característic.

Ja sabeu!, deixeu-vos enamorar de Girona per el temps de flors.


+ info a http://www.tempsdeflors.com/website/

Coordenades GPS: 41°59′4″N 2°49′16″E

Almadiaren eguna, Tradició de la vall del Roncal.

<2009> El passat pont per casualitat vaig anar a parar a un petit i agradable poblet a la vall del Roncal anomenat Burgui, aquell dia el poble estava completament ple de gent ja que s' hi celebrava la "Almadiaren eguna" o el que es mateix "Día de la almaldia".

A Catalunya els coneixem com a Raiers i a Aragó son els "Navateros", es típic que a la primavera es recordin els temps antics en que els rius eren testimonis de les plataformes de fusta que baixaven riu avall per una questó bàsicament logística, construir una "Almaldía" o rai fer-lo baixar per el riu fins arribar a una explotació de fusta i un cop allà desmuntar l' "embarcació" per aprofitar-ne la fusta.

El nom de "Rai" a Catalunya se l' hi atribueix a la velocitat que baixaven les plataformes per el riu, eren veritables raigs, tal com comenten els historiadors de l' época.

La festa a Burgui peró va durar tot el dia després de que baixessin les tres "Almaldías".

Es interessant veure l' idiosincràsia navarra en les festes, les famílies reunides al carrer entorn a una ampolla de sidra i uns "Talos", una sencilla recepta similar a les "Tortillas" de centreamérica.

Els "Talos" s' acompanyen d' un tros de xocolata, xistorra, carnsalada, llom o formatge, peró sense gaires miraments en el moment de farcir ja que el tall de formatge que tenia jo dintre el "Talo" era més gran que el "Talo" en si.

Els "Talos" com tantes coses ha passat de ser un aliment bàsic de pastors a convertir-se durant uns anys en un aliment mal considerat (una cosa que mengen als "caseríos"). Avui en dia peró el "Talo" ha recuperat el prestigi gràcies a la seva popularitat com a element típic del país.

Ja ho sabeu per primavera podeu anar a la Noguera Pallaresa, al Gallego o ... Per disfrutar d' una tradició arrelada com poques.

+ info a http://www.almadiasdenavarra.com/
+ info a http://www.elsraiers.cat/
+ info a http://www.nabateros.com/

Coordenades GPS: 42°43′16″N 1°0′3″O