Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brasil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brasil. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 de juny del 2010

As festas juninas de Minas Gerais. Sant Joan a la Brasilera...



<2001> A vegades ens sembla que tenim l' exclusiva en algunes tradicions i això no es del tot cert...

Peró anem per parts, ahir vàrem celebrar el solstici d' estiu com a ritus pagà i vam celebrar Sant Joan com a ritus cristià... Es una festa considerada nostra, peró al Brasil es una de les festes més esperades ja que marca el màxim clímax d' un mes (el de Juny), el qual està farcit de festes, aquestes festes son les festes junines, el nom prové del més en que es celebren, el mes de Juny...

Les festes junines no es només Sant Joan, sinó que també es Sant Antoni i Sant Pere com a dates importants. Aquí no es celebra tant peró per Sant Pere també hi han revetlles...

A Minas Gerais les festes junines no son tan diferents a les que coneixem, amb fogueres, música, pirotecnia... El motiu de la similitud està clar ja que aquestes festes les varen introduir els portugesos durant la conquesta d' aquestes terres..

Peró si que hi han alguns fets diferencials respecte al que coneixem...  

Un d' ells es la "Quadrilha", aquest terme te el seu origen a una dança francesa molt de moda en el segle XIX, aquesta dança al Brasil es va adaptar a un ambient més rural i es varen barrejar amb balls regionals aconseguint una dança considerada avui en dia com a molt folclórica...

Un altre fet diferencial al Brasil son les creences "semi-esotériques" dels poders dels sants quant es celebren les festes... Moltes creences es barregen aquestes dates, peró potser la més coneguda es la de posar un braçalet vermell i un de blanc al braç de St. Antoni per aconseguir arreplegar parella...

Ja veieu que no tenim l' exclusiva de la nit del foc, peró es que a més aquesta festa està arrelada (i molt)... a altres països com França, Ucraina, països bàltics, escandinàvia, Parts de Gran Bretanya, Portugal, Irlanda, Malta, Itàlia i... i... A alguns llocs de Canadà, Estats Units, Austràlia... I a tot arreu la tradició es manté, igual que es manté un origen pagà que ha evolucionat cap a una festa cristiana.

Per cert a Suécia es festa nacional i es la festa més important del pais...

Una mica de literatura:

Festas Juninas
   Autor: Brandão, Toni
   Editora: Studio Nobel

 Brincadeiras na Festa Junina
   Autor: Oshima, Célia / Martinez, Eliane
   Editora: Paulinas

Un link amb les Bromes (Brincadeiras) de la festa:

Una mica de gastronomia per acompanyar la festa:


Coordenades GPS de Belo Horizonte:




divendres, 2 d’octubre del 2009

Parabens Rio!

<2016...> Fa poc s' ha sabut que Rio organitzarà els jocs del 2016, me n' alegro perque durant els 2 anys que vaig viure a Juiz de Fora, a 180 Qms. de Rio, vaig compendre el que significa ser Brasiler. No es una questió de poc nacionalisme ni res, sencillament tinc més bons records i m' han tractat més bé a la ciutat sudamericana que a la capital de l' Espanya.

Me n' alegro molt per els Luizinhos, els Valerios, els Jomars, Les Lucianas, els Expeditos... Tota aquella gent que amb les grans ganes de viure la vida que tenen aprofitaran millor i faran més pinya que la que faríem aquí, d' això n' estic convençut. Crec que s' ho mereixen perque l' il.lusió que els hi generarà això serà impagable per ells.

Que surti la escola de la beija flor al carrer, que soni el so metàl.lic dels Funk' n' Lata, que soni el rap de Fernanda Abreu, el Hip Hop de O' rappa, la MPB de Marisa Monte... I que s' organitzin un jocs de tolerància i amistat...

De nou parabens Rio... Obrigado Rio!

dimarts, 16 de juny del 2009

Serra Dos Orgaos, Tocar el cel de Rio (II)


<1999> D' hora vàrem començar a caminar pujant el "vale de Bonfim" a Itaipava (Petrópolis), la vegetació era tancada de "Mata Atlántica", la selva propera a l' Atlántic que tenyeix de verd tota la costa brasilera. L' objectiu era arribar a la "Pedra Açu", el segon pic més alt de la serra dos Orgaos amb 2132 mts. d' alçada...

Un cop deixem la mata atlántica i comencem a enfilar-nos cap a la cima arribem a prop de la "Pedra do queijo", crec que no cal traducció..., Allà ens girem i a la nostra espatlla tenim la primera instantània del dia, Una vall perfecta a sota les nostres cames, la verdor de la selva que començàvem a deixar enrera s' escampa en una vall en forma de U espectacular!

Seguim pujant i trobem l' "Ajax", una font que ens serveix per refrescar-nos a la dura pujada, per el camí ens anem creuant amb excursionistes que baixen de la cima i que han gaudit d' una nit plena de llumetes als seus peus, una nit amb la grandiosa Rio a més de 2000 metres per sota... Una nit amb un final genial com es una sortida del sol per sobre el mar de núvols que alhora està a sobre del mar d' aigua que es l' oceà Atlàntic.

Seguim pujant per un camí que a vegades es desdibuixa i es fa difícil de seguir fins a arribar a la carena que ens serveix per tenir el primer contacte visual amb la cima, l' imatge es molt curiosa ja que les pedres que formen la "pedra" semblen un réptil... Són pedres d' un gran tamany (mireu el puntet a l' esquerra de la foto de baix, es una persona!), son pedres col.locades de forma capritxosa i que ens fan pensar... com es pot haver format? Potser un llamp les va esmicolar?


El nom de "Pedra Açu" prové del Tupi-Guaraní i vol dir pedra gran, la pedra més alta té una cordada fixa que serveix per escalar fins al capdamunt, per als que els hi agradi fer ràpel es un bon lloc per fer-ho.


Un cop a dalt i després de menjar vàrem fer una migdiada de luxe amb l' oceà, els núvols i la ciutat sota nostre... Bona vida al cap i a la fi, la recompensa per l' esforç de 4 hores per pujar a la cima... Ens ho mereixíem!


Un cop a baix, ens vàrem acostar al "Paraiso", una cascada on vàrem pendre un merescut bany... Poso punts suspensius perque a la muntanya i en llocs poc frequentats un pot pendre un bany de la forma que més l' hi vé de gust... Em sembla que sobren els comentaris... Va ser la guinda d' un dia en que havíem caminat quasi 8 hores plenes de sensacions.

Vàrem confirmar el perque de la fama d' aquest parc nacional que desde el 1939 està protegit, vàrem confirmar el perqué del que diuen es el millor Trekking del Brasil...

+Info a la Lonely Planet:

http://www.lonelyplanet.com/brazil/the-southeast/parque-nacional-da-serra-dos-orgaos

Coordenades GPS (Itaipava): 22° 30' 18" S 43° 10' 44" O

dilluns, 15 de juny del 2009

Serra Dos Orgaos, Tocar el Cel de Rio (I)

<1998> "Si esta sierra estuviese en Estados Unidos, sería cómo Yosemite"...

Va comentar un company quant estàvem pujant els 2263m. de la "Pedra do Sino" ... I si bé no es el mateix la frase està carregada de significat ja que l' espectacularitat de les formacions granítiques recorda en certs moments el parc nord americà.

Per accedir al parc la porta principal està a la ciutat de Teresópolis, desde aquesta entrada es pot accedir a fer la travessia de la serra, que al llarg de 3 dies s' arriva a Petrópolis... Aquest trekking es considerat un dels mes espectaculars i famosos del Brasil , peró alhora es un dels mes perillosos sobretor durant el trajecte que conecta la Pedra do Sino amb la Pedra do Açú.

El nom de la serra té origen europeu, "Serra dos Orgaos" significa "Serra dels orgues" i es diu que aquest nom el van posar els colonitzadors portuguesos ja que les formacions granítiques els hi recordaven els orgues de les catedrals europees...

Teresópolis, es una ciutat en que miris per on miris sempre tens la referéncia del "Dedo de Deus" (dit de deu), un pic de gairebé 1700 metres d' alçada alt i prim que sembla que asenyali el cel... Aquest pic i la resta de la serra es poden contemplar desde el turístic mirador anomenat "Mirante do soberbo". Desde aquí podrem observar els pics amb sugerents noms com "agulha do diabo" (agulla del diable), "Pedra do sino" (pedra de la campana)... etc... etc...

Sempre amb la referéncia de Rio de Janeiro al seus peus, Teresópolis observa a la capital de l' estat encaramada a 872 mts. d' alçada, aquesta ciutat té una llarga história que ja vé implícita amb el seu nom, el seu nom prové del lloc d' estiueig de l' "imperatriz Teresa Cristina". El clima fresc de la ciutat contrastava amb el clima humit i calorós de Rio de Janeiro, això afegit a la seva proximitat a la ciutat carioca el feia, i el fa, un lloc molt atractiu.

Peró per mi la part bonica està a l' altre costat de parc...

To be continued...

+Info a: http://www.icmbio.gov.br/parnaso/

Coordenades GPS (Teresópolis): 22°24′43″S 42°57′57″W