Una forma de viatjar compromesa (EBWT)

<2009> Hi ha molta gent donant voltes per el món, en aquesta mateixa pàgina seguim el dia dia d' en Marc Serena o en Jordi i l' Anna, entre d' altres.

Peró també hi ha gent que encara busca quelcom més al seu viatge i hi dóna un plus afegit, aquest es el cas d' en Guim Valls que s' ha proposat unir 2 ciutats olímpiques (Beijing, London) amb una candidata (Madrid). I per desplaçar-se ho fa amb una bicicleta eléctrica per demostrar que és posible viatjar d' una altra manera no tant agresiva amb el nostre planeta.

Ell a sobre de la seva Wisper 905 SE World Tourer coneix nous països i nova gent (per ara ha estat per la Xina, Corea i el Japó) i a més intenta comunicar una nova forma de veure la vida .

Ànims Guim i tot el seu equip i tal com deia aquell:

"Els petits canvis son poderosos!"

+ Info a : http://www.electricbicycleworldtour.com/ca/

La ciutat que va créixer entorn el Chao Phraya,

<2007> Fa molt de temps un caudalós riu que neixia a les terres altes d' un gran imperi, va veure com la vida creixia al seu voltant. A la seva conca més baixa la gent vivia de i per el riu, es desplaçava, hi pescava, el feia servir per conrear les terres... Peró poc a poc la vida al seu voltant es va anar multiplicant i creixent.

El riu en aquella zona formava uns petits nervis navegables que el convertien en una mena de laberint hidràulic, eren els canals, anomenats Khlongs...

Malgrat tots els contratemps que podien suposar aquests canals la gent va anar muntant la seva vida al voltant del riu i els seus canals Poc a poc s' anava forjant una de les grans metrópolis del segle XXI. S' estava creant la capital de Thailàndia, estava neixent Bangkok...

Ara aquesta ciutat salvatge i caótica redescobreix el riu que l' ha regat sempre i navegant per ell i els seus Khlongs es pot reviure la fascinació i la màgia de temps passats on el comerç, el transport i la vida es feia al voltant del riu... Encara ara podem topar-nos amb els "jâo náam", o "senyors de l' aigua" com es consideren a si mateix els thailandesos...

Hi han varis "Khlongs" on poder distreure les nostre mirades, peró potser el més conegut es el "Khlong Bangkok noi". el qual passa a prop de varis temples entre ells el "wat suwannaram" el qual diuen que alberga les millors pintures religioses de la ciutat.

Buscant-ho encara es pot navegar per els canals de la "Venécia d' Orient"...

Si no tenim ganes d' endinsar-nos en les vivendes flotants dels Khlongs sempre podem utilitzar el riu com a ràpid medi de transport amb el "Chao Phraya River Express", aquest es una mena de cercanías peró en el riu, l' embarcació ens portarà fins a la majoria de llocs principals d' interés (Palau reial, Wat Arun, Wat Pho, Sanam Luang, Dusit, Chinatown...).



Si busquem quelcom relaxat a la posta del sol o a l' hora de sopar hi han varis vaixells que recorren el riu amb paquets per sopar o fer una copa, jo recomano el "Manohra Cruises", aquest vell vaixell arrosser reformat es una opció molt relaxant per degustar menjar thailandés en un entorn romàntic. L' única "pega" pot ser el preu ja que aquest es completament europeu, hi ha altres opcions més asequibles peró els vaixells són d' estil modern sense tan d' encant com navegar amb un vell arrosser de "teca"...

Per cert el nom complert de la ciutat es:

Krung Thep Mahanakhon Amon Rattanakosin Mahinthara Ayuthaya Mahadilok Phop Noppharat Ratchathani Burirom Udomratchaniwet Mahasathan Amon Piman Awatan Sathit Sakkathattiya Witsanukam Prasit.

Deixem-ho en Bangkok o Krung Thep no?

+ Info a: http://www.manohracruises.com/
+ info a:
http://thailandforvisitors.com/central/bangkok/bkk-boat.html

Coordenades GPS (Bangkok): 13°45′8″N 100°29′38″E

Divendres de dol al món.

<2009> Segons la nostra forma de veure la vida, Vicenç Ferrer ha mort...

Sé que això es un bloc que parla de viatges i que aquest post no està relacionat amb el tema, peró jo com a viatger tinc una empatia especial cap a persones com en Vicenç, i crec que molts dels lectors d' aquest bloc poden tenir una sensació semblant.

Molta gent creiem que les seves paraules eren veritables, que ell veia el món tal com l' explicava.

Es poden treure moltes visions constructives de la seva filosofia:

La búsqueda de l' igualtat en un país com l' Índia, el paradigma de la desigualtat, un país en el que desde el mateix moment que arrives al món ja estàs predestinat a tenir una vida o altre.

L' educació com a base primordial per el desenvolupament personal i comunitari.

El desenvolupament ecológic que la fundació promou a la regió, en un lloc on les condicions climàtiques no són gens beneficioses.

El desenvolupament de les dones en un país en que es descriminen per ser dones i moltes vegades també son descriminades per ser d' una casta baixa...

Al principi deia: "Segons la nostra forma de veure la vida, Vicenç Ferrer ha mort..."
I en Vicenç deia "la mort no existeix"...

Al cap i a la fi la seva filosofia i forma de veure la vida no ha mort...

La web de la fundació: http://www.fundacionvicenteferrer.org

Darrera entrevista a "La vanguardia" el 11/01/2009:
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2009/01/11/pagina-33/76206373/pdf.html

Sota el cel de Tushita, un viatge d' Enric Soler

<2008> "Vaig passejar per el basar, pels seus carrerons estrets i llòbrecs, animats per el tràfec constant de la gent. Em vaig dexar inundar per una serena complaença nascuda del vagareig plàcid, sense temps, sense hores, sense presses, sense fer tard enlloc, mentre tot el que m' envoltava semblava transcórrer molt lentament, impregnat per una calma absoluta, total i meravellosa, que semblava tonificar la meva ment"...

Aquest fragment de "Sota el cel de Tushita, Viatge al Ladakh, el petit Tíbet de l' Índia" d' Enric Soler, podria ser tranquilament el paradigma d' un dia perfecte de viatge, interactuar, viure, olorar, sentir el destí com a propi.

Recomano aquest llibre que a part de ser un excelent llibre de viatges es també una bona introducció al budisme vajrayana. Fugint del punt de vista xinés, i apropant-se al budisme desde el reducte Tibetà a la regió Índia del Ladakh, regió situada al Caixmir (amb els seus problemes histórics amb Pakistan) i Jammu.

Si us agrada la literatura de viatges, us agradarà!

Num. ISBN : 84-95946-36-X
Col.lecció Ulyssus.

+ Info a: http://www.txuringa.com/

Coordenades GPS (Leh): 34°10′N 77°35′E / 34.17°N 77.58°E

700 anys d' história al vell U-Bein d' Amarapura

<2007> Situat sobre el llac Taungthaman un total de 1200 metres de vella fusta que tremolen amb els nostres pasos formen el vell pont de Teka de U-Bein, son més de 700 anys d' história els que avalen aquest pont.

Aquest enclavament d' interés a Amarapura es una de les atraccions més visitades prop de Mandalay.

Venut als turistes com el pont de Teka més llarg del món, Ll majoria de gent va allà per veure la seva fotogénica posta de sol, això implica que a l’ hora punta el pont està ple de gent armats amb la seva càmera per captar l’ inolvidable escena.

Peró per mi l’ encant del pont no és només la seva posta de sol, ja que si arribeu algunes hores abans del famós “sunset” i quant encara la tarda es viva es pot gaudir de l’ espectacle del dia a dia de la gent que el creua tornant de les seves feines diàries.

Aquí hi trobareu els escolars enriolats atravesant el pont i intentant practicar l’ anglés amb uns turistes despistats com nosaltres, hi veureu els pescadors que amb les seves embarcacions busquen algun peix per sopar o vendre… I un munt de gent que atravessa el pont i et saluda amb un “Mingalarbar”, per moments et sembla que ja formes part de la seva realitat cotidiana.

Es un lloc per parar, per seure, per pensar i escriure els pensaments que et venen al cap aprofitant la calma que es respira al lloc. Jo hi veig fer una petita migdiada i tot…

Ja ho sabeu si us deixeu caure per aquest racó de món, aneu-hi amb calma i gaudiu del moment a dalt d’ un pont históric.

Recomanació de lectura : "Tanaka, Un recorrido por la actual Myanmar" de Gemma Freixas.

ISBN : 84-607-7879-7 Yumba ediciones.

Coordenades GPS (Amarapura): 21°54′N 96°03′E

Candi Cetoh i Candi Sukuh, els temples oblidats a Java.

<2004> A l' illa de Java, a Indonésia, hi han joies amagades que fan que un viatge fins aquests punts remots valgui la pena. El dia que vàrem decidir anar-hi no ho teníem gens clar ja que les pluges d' aquelles dates podien haver malmés l' estreta carretera que puja fins als temples.

Aquests es troben en una de les vesants del "Gunung Lawu", gunung significa volcà, aquest con de 3200 metres d' alçada s' aixeca majestuós a la zona fronterera de la Java central i la Java de l' est.

Peró anem a pams, primer de tot un camí ple de corbes que es va enfilant enmig de plantacions de te que ens omplen tot el nostre camp visual, espectacle verd al nostres peus.

Seguim pujant fins arribar a un parking als peus del primer temple que visitarem, el temple de Cetoh (Candi Cetoh), després d' una breu caminada per una agresiva pendent arribem al temple on podem contemplar una arquitectura refinada i unes vistes espectaculars.

Peró el millor estava encara per arribar, ja que a prop de Cetoh hi ha el "Candi Sukuh", curiós temple d' estil hinduista també peró amb una arquitectura totalment diferent.

La seva forma piramidal recorda molt a les piràmides Maies, per moments sembla que estiguem a Centreamérica peró no! estem a Indonésia, a l' illa de Java!

El temple data del segle XV, i una de les coses que més criden l' atenció al visitant son les estàtues de caràcter "sexual", sempre ha sigut molt important el culte a la fertilitat en el món hindú i en aquest temple es demostra la seva importància.

Sempre recordaré a la retina aquella posta de sol que va il.luminar els meus ulls, aquell sol vermell que semblava competir amb la silueta del temple, allà al Mont Lewu, una de les muntanyes sagrades dels ancestres, on oferien el seu culte als esperits de la natura, i que avui en dia encara es barregen les tradicions animistes amb les creences religioses.









Algunes fotos a http://www.pbase.com/howardbanwell/sukuh
Algunes fotos + a http://www.pbase.com/howardbanwell/cetho

Coordenades GPS (Gunung Lawu) : 7.625°S 111.192°E

Poi Pet, la lamentable porta del darrera de Cambodja

<2007> De tant en quant el viatger té un experiéncia que ens fa tocar de peus a terra de cop, el cas de la frontera de Poi Pet (Cambodja) i Aranyaprathet (Thailandia) amaga una trista realitat que passa desaparcebuda per molts viatgers que arriven a Cambodja mitjançant el flamant aeroport de Siem Reap.

A la "terra de ningú" que separa els 2 països, en un quilómetre de terra aproximadament, hi ha un contrast del tot i el res, enmig d' opulents hotels i casinos al més pur estil americà ("Las Vegas d' orient") i les seves botigues d' alt standing (Prada, Versace...) hi ha la més absoluta miseria de la gent que creua o viu a la "terra de ningú"... Nens que no tenen més de 5 anys abandonats a la seva sort dormint al terra nus es barregen amb la gent que creua la frontera o la gent que ha viatjat a la "terra de ningú" per gaudir del seu oci, tot es barreja en una mescla d' incredulitat i impoténcia als ulls d' un viatger occidental.

Ja abans de creuar la frontera ens varen avisar "no pareu sota cap concepte, atravesseu el pont que uneix els 2 països i no feu cas el que veieu"... Inhumana i insensible recomanació... I després de travessar el pont i veure el que vaig veure vaig començar a pensar amb la moralitat de la situació del viatger... Em sentia culpable com si fos cómplice de aquella injustícia, culpable per haver travessat el pont sense tenir en compte el que m' envoltava, peró fins a quin punt era jo culpable de aquella situació, i que hi podia fer-hi...

Cambodja, pais de gent meravellosa, de temples fascinants, menjars exótics... Peró també pais de corrupció, de màfies i il.lusions fustrades... País de futur, hipotecat per les seves guerres.

País que sempre et queda gravat a la retina.

Coordenades GPS: 13°42′3″N 102°30′42″E