Perplexitat!!!

<2010> Mireu això!

Entrar a una pàgina d’ un hotel i veure un comentari així!!!

Dit per endavant us haig de dir que el text que us exposaré tot seguit no és una crítica, jo no he estat a aquest hotel per tant no puc opinar sobre les instal.lacions, el Servei o la seva situació.

Peró si que puc opinar del que es pot convertir en un exemple del que no s’ ha de fer en les universitats on s’ imparteixi Marketing, direcció d’ empreses, gestió de recursos humans, turisme… I un munt d’ estudis més.

Entrar a una web i el primer que es fa es sortir un Pop-up en que es diu que qualsevol opinió negativa sobre aquest hotel serà denunciada davant dels tribunals no crec que ajudi a captar clients, es més a sobre incideix directament sobre la reputació d’ aquest establiment ja que la força d’ Internet es imparable, jo en sóc un bon exemple ja que m’ he assabentat d’ aquesta notícia via Menéame, una web (eséncia 2.0 totalment).

Mireu els comentaris I us podeu imaginar l’ incidéncia que pot tenir una mala “maniobra” com la que ha fet aquest hotel:

http://www.meneame.net/story/hotel-denuncia-opinar-internet-lugar-hoja-reclamaciones

I a un munt de blogs de viatges ha sortit també la notícia.

Jo com a administrador del meu modest blog i amb la confiança que hem donen les eines 2.0 estic una mica revoltat amb aquesta història.

Tinc un compte a tripadvisor amb 25 crítiques i he intentat fer-les sempre desde el respecte i amb voluntat constructiva, sóc conscient de que no tothom ho fa amb bona fe, peró l’ usuari d’ eines com tripadvisor es suposa que es suficientment madur com per discernir entre les crítiques útils i les no útils, un exemple fácil es el seguent:

Vull planejar un viatge a un destí i busco hotel, em vaig a tripadvisor a xafardejar i resulta que totes les crítiques “pésimes” son de gent que o bé sempre es queixa o bé només té 1 aportació… Jo no em refiaré gaire d’ aquestes crítiques. Perqué poden ser degudes a “calentons” o que volen fer mal.

També em fixaré si la persona que es queixa ho pot documentar, no s’ hi val dir que el lavabo estava trencat i no hi penja una foto per exemple…

I al final compararé amb altres blogs, forums o pàgines de crítiques per completar la informació i al final decidir.

Turisme fàcil, un exemple de superació

L' admiració que sento cap a certa gent que malgrat les dificultats aconsegueixen superar-se a si mateix es molt gran.

Aquest es el cas d' una web que he trobat molt interessant, el seu http es:

www.turismefacil.org

Per el nom de la web sembla que hagi de ser una pàgina de viatges més, peró no es així ja que la Sílvia ha de conviure amb una malaltia poc comuna com és la Osteogènesi imperfecte, aquesta malaltia es coneguda també com a "ossos de vidre"... La web barreja la denúncia (moltes vegades malauradament no es pensa en aquestes persones a l' hora de fer accesibles molts de llocs) i l' autosuperació que significa el viure amb una malaltia d' aquestes característiques.

Ella i en Josep ha construit una web útil i dinàmica, no us perdeu les fotografies, les rutes, els consells i sobretot la feina de conscienciació.

Estem d' enhorabona i ens hem de treure el barret davant d' iniciatives d' aquesta mena, a partir d' ara de tant en quant us faré una visita!

Reivindicant Lloret de Mar...

<2009> Al post d' ahir parlàvem del ball de plaça d' una coneguda vila costanera, aquesta vila es Lloret de Mar, vila que ara es un bon moment per visitar-la ja que estan en festes i pot ser un dels moments en que els locals "guanyen la partida" als turistes...

A part del ball de plaça hi han altres activitats tradicionals com la "processó de Sta. Cristina" on Lloret demostra el seu esperit mariner amb les barques anant fins a un dels racons més bonics del municipi, l' ermita de Sta. Cristina.

A més Lloret té una excepcional oferta de llocs d' interés que van desde els passeigs relaxats per els jardins de Sta. Clotilde, l' interesant visita al cementiri modernista o les runes dels poblats ibérics de Montbarbat o Puig de Castellet... I moltes coses més...

Baixa't el programa de la festa major a:

http://www.lloret.org/catala/Externos/cultura/PM%20LLORET%202009.pdf

Tv en directe : http://www.cclaselva.com/index.html

Coordenades GPS: 41°42′9″N 2°50′59″E

La llegenda que es va "convertir" realitat

<2009> Les llegendes apasionen perque fan volar l' imaginació, algunes vegades les llegendes semblen tan reals que ens les podem arribar a creure. Avui explicaré l' història del ball de plaça d' una ciutat costanera que no us revelaré el nom ja que vull que llegiu l' història amb ulls sense "contaminar"...

Aquesta dansa, també anomenada "de les almorratxes", Segurament, ve d'un antic Ball del Ciri, de presa de possessió de nous obrers (administradors). Tot i que la música sembla un exponent del segle passat o del XVIII com a màxim, la dansa té arrels molt més antigues, amb indubtable ascendència àrab, com es pot comprovar per l'ús d'un gerret de vidre amb quatre galets, anomenat almorratxa, que els balladors porten ple d'aigua perfumada i que l'ofereixen, després, a la respectiva balladora.

Segons diu la tradició, en èpoques en què la costa catalana era atacada, sovint, per musulmans i barbarescos, arribà a aquesta població un jove àrab, que a més era ric, segons explica la llegenda aquest s'enamorà, perdudament, d'una donzella cristiana d' aquella vila. El jove va utilitzar diferents estratègies per convèncer la noia perquè s'hi casés; però la noia, a causa de les diferències religioses, el rebutjava cada vegada. Finalment, un dia de ballades, l'àrab es presentà davant la multitud vestit amb les seves millors gales. S'adreçà a la donzella i li oferí un gerret de vidre (almorratxa) ple d'aigua d'olor. La noia, indignada per l'atreviment, prengué el gerret i el va rebotir a terra, on es feu miques. El musulmà, avergonyit, va tornar a l'Àfrica, i la noia, dissortada i trista, segons sembla es tancà en un convent.

Actualment, la Dansa de les Almorratxes es balla cada any els dies 24 i 26 de juliol. Els protagonistes són quatre parelles de balladors. Les noies van de llarg, elegantment vestides -generalment, de blanc-, i els nois també surten ben mudats, amb vestits foscos. Les noies són les quatre obreres de Santa Cristina, que són elegides per un any. Els obrers, administradors de l'ermita de Santa Cristina, que són elegits per períodes de quatre anys i ja són homes d'una edat superior a les donzelles, es limiten, actualment, a entrar-les de bracet a la plaça, com qui les presenta en societat, i a traspassar-les, tot seguit, als quatre balladors que les mateixes obreres ja s'han escollit prèviament. Durant la primera part de la dansa, de música lenta i cerimoniosa, els components de cada parella ballen agafats de la mà dreta. Posteriorment, les quatre noies, recordant l'episodi de l'àrab i la cristiana, agafen l'almorratxa i la llencen a terra. Es diu que si l'almorratxa es trenca, la noia es casarà durant l'any següent. Acaba l'acte amb una música festiva, ben diferent de l'anterior, coneguda amb el nom de "Toquen a córrer".

Molts ja sabreu a quin indret es celebra aquesta tradició que s' ha convertit en un dels actes centrals de la festa major, demà us diré el nom de la vila per si us hi voleu acostar.

Mentrestant si hi ha algun valent que vulgui comentar el nom ho pot fer més a baix...

Avui no hi ha ni +info ni Coordenades GPS... Fins demà!

Barraques i pedreres, el passat prop de Ciutadella

<2009> Menorca es una illa coneguda bàsicament per els seus espais marins, més ben dit per les seves cales... Peró l' illa amaga auténtics tresors que donen un plus a una illa de per si bellísima.

Un d' aquests llocs es troba a pocs quilómetres al nord de Ciutadella, es Punta Nati i tot el terreny que l' envolta. Les dues barraques properes al far semblen guardians de la Mar Mediterrànea i els perills que aquest mar pugui portar.


Tot el terreny que envolta la zona està sembrat de barraques que l' hi donen un toc entre místic i religiós, peró la veritat no té res a veure amb quelcom sobrenatural , ja que aquestes barraques datades de finals del segle XVIII i principis del segle XIX tenen com a funció l' aixopluc del bestiar.

Es interessant veure que a part de les barraques hi han murs de pedres per tot arreu, aquests murs a part de delimitar les propietats servien també per arrecerar el bestiar. Veure la plana amb la gran quantitat de barraques diseminades es realment màgic i et dóna per imaginar històries de civilitzacions antigues malgrat la seva modernor... Jo personalment vaig trobar-hi una semblança (salvant Mooolt les distàncies...) amb el Bagan de Myanmar.

Ben a prop de Punta Nati trobem un dels llocs més curiosos de l' illa, una iniciativa sense ànim de lucre fundada el 1994 per l’escultora i arquitecta Laetitia Lara amb els objectius generals de preservar, rehabilitar i posar en valor les pedreres de marès de Menorca com a patrimoni històric – etnològic de gran valor artístic i paisatgístic. L' iniciativa va pendre el nom de Líthica i va començar a adequar la vella pedrera de s' hostal convertint-la en un espai multiús on a part de poder visitar-la es porten a terme tallers, activitats i actes culturals.

El lloc és un marc majestuós i incomparable amb les seves espectaculars parets, res no fa pensar que no fa gaire temps aquest espai era un entorn industrial d' extracció de pedres.

Les pedreres de s' hostal amb el seu imponent "Tòtem" presidint el monumental escenari es segurament l' opció més alternativa al visitar l' illa i demostra que llocs "morts" com era la pedrera se'ls hi pot trobar una sortida "digne", útil i constructiva alhora.

Atenció els que planegeu fer vacances a l' illa el dia 6 d' Agost ja que aquest espai s' omple de música, color i activitat amb el festival de la lluna plena, si esteu allà tingueu-ho en compte, si podeu aprofiteu-ho ja que segurament valdrà la pena.

Per cert agafant la carretera vella de Es Tudons en direcció Torretrencada hi han vàries granges que fan un formatge de Maó excelent i que podem comprar directament a la granja, no us penseu que sigui més económic que en una botiga de "souvenirs", peró si que val com a experiéncia.

Com que el dia segurament ha sigut dur amb tanta barraca i pedrera, per acabar us proposo una cala atípica, es una cala urbana, oblidem-nos de les cales verges i salvatges... Hi han cales verges a Menorca?... Bé això es una altre debat. La cala que us proposo (repeteixo es urbana...), destaca per la seva curiositat ja que es una llengua de mar que entra uns 300 metres a la zona de Cala' Blanes, el nom de la cala que us proposo es diu "Cala'n forcat" i a mi em va agradar per el fet de la tranquilitat que hi havia, a més al estar tan arrecerada la mar està molt quieta.

Es una cala molt agradable en la que si un no vol pendre un bany sempre pot fer els camins que l' envolten per sobre els penya segats i contemplar
el paisatge desde les "alçades"...

+ Info a: http://www.lithica.es

Coordenades GPS (Ciutadella): 40°01′N 3°49′E

El destí empàtic...

<2009> Fa poques hores que jo, la Glòria i "sa nostra nina" de 15 mesos hem tornat de Menorca de passar una setmana... Per això el bloc estava sense actualitzar, les vacances son les vacances!...

He titulat que Menorca es un destí empàtic ja que sembla un punt de confluéncia de els que tenim "nins i nines" de pocs mesos o anys, es un destí on trobarem gent en la mateixa situació com nosaltres. Sempre hi ha alguna parella amb qui xerrar una estona i compartir experiéncies de "pares", sempre trobarem algú dins la piscina o a la mar banyant el seu fillet o filleta, sempre...

El negoci de l' hosteleria i el seus negocis "satél.lits" en son conscients i ho tenen tot a punt per a que les famílies hi estiguin a gust posant al seu abast tota mena de facilitats. Així trobarem cadiretes a tots els restaurants, als hotels tenen molts de "gadgets" que faciliten la vida als "papes" com batedores, cadiretes de passeig, llitets... I si ja tenen una micona més d' edat les activitats moltes vegades estan orientades a els més menuts...

Peró l' illa té molts d' altres atractius del purament "Resort" i moltes coses es poden fer amb els més petits sense dificultats.

Ara m'en vaig a acabar de desfer les maletes que està plena de roba per rentar...

Girona temps de Flors 2009

<2009> Quant el bon temps comença a treure el nas a Girona es celebra una de les "festes" més boniques de la ciutat, amb el nom de "Girona Temps de Flors" la ciutat s' engalana d' auténtiques obres d' art creades amb flors, el fet que hi hagi concursos fa que la competéncia sigui molt dura i any rera any s' intenta superar l' edició anterior.

Desde el dia 9 fins al dia 17 de Maig la ciutat s' omple de gent que cridada per l' agradable flaira de les flors descobreix nous racons que encara no coneixia de la ciutat inmortal. A més es una bona excusa per entrar gratuitament a llocs com els banys àrabs, Galligants o el claustre de la catedral entre d' altres.

Peró compte si hi aneu el dissabte o el diumenge fareu llargues cues i haureu de sortejar milers de persones que se us creuaran per el vostre camí, peró entre setmana les aglomeracions no son tan grans, encara que hi ha molta gent que passeja enmig de tanta exhibició artística.

Alguns restaurants també s' uneixen a la festa oferint menús amb flors, així no es difícil matar el cuc de l' estómac amb una amanida amb flors de carbassó o una bona vedella de Girona amb pétals de Rosa, que a més d' aportar olor i color hi aporten un gust característic.

Ja sabeu!, deixeu-vos enamorar de Girona per el temps de flors.


+ info a http://www.tempsdeflors.com/website/

Coordenades GPS: 41°59′4″N 2°49′16″E

Almadiaren eguna, Tradició de la vall del Roncal.

<2009> El passat pont per casualitat vaig anar a parar a un petit i agradable poblet a la vall del Roncal anomenat Burgui, aquell dia el poble estava completament ple de gent ja que s' hi celebrava la "Almadiaren eguna" o el que es mateix "Día de la almaldia".

A Catalunya els coneixem com a Raiers i a Aragó son els "Navateros", es típic que a la primavera es recordin els temps antics en que els rius eren testimonis de les plataformes de fusta que baixaven riu avall per una questó bàsicament logística, construir una "Almaldía" o rai fer-lo baixar per el riu fins arribar a una explotació de fusta i un cop allà desmuntar l' "embarcació" per aprofitar-ne la fusta.

El nom de "Rai" a Catalunya se l' hi atribueix a la velocitat que baixaven les plataformes per el riu, eren veritables raigs, tal com comenten els historiadors de l' época.

La festa a Burgui peró va durar tot el dia després de que baixessin les tres "Almaldías".

Es interessant veure l' idiosincràsia navarra en les festes, les famílies reunides al carrer entorn a una ampolla de sidra i uns "Talos", una sencilla recepta similar a les "Tortillas" de centreamérica.

Els "Talos" s' acompanyen d' un tros de xocolata, xistorra, carnsalada, llom o formatge, peró sense gaires miraments en el moment de farcir ja que el tall de formatge que tenia jo dintre el "Talo" era més gran que el "Talo" en si.

Els "Talos" com tantes coses ha passat de ser un aliment bàsic de pastors a convertir-se durant uns anys en un aliment mal considerat (una cosa que mengen als "caseríos"). Avui en dia peró el "Talo" ha recuperat el prestigi gràcies a la seva popularitat com a element típic del país.

Ja ho sabeu per primavera podeu anar a la Noguera Pallaresa, al Gallego o ... Per disfrutar d' una tradició arrelada com poques.

+ info a http://www.almadiasdenavarra.com/
+ info a http://www.elsraiers.cat/
+ info a http://www.nabateros.com/

Coordenades GPS: 42°43′16″N 1°0′3″O