dimecres, 30 de setembre del 2009

Lorraine Motel, un referent a Memphis.

<2000> un fred matí de desembre, al terra un exemplar de l' Usa Today amb la foto de George Bush jr. a la portada, al fons l' skyline de Memphis... Bona part del món esperant l' escrutini definitiu de Florida on el frec a frec demócrata-republicà treia xispes...
Poc ens imaginàvem el que vindria després de la controvertida decisió per sufragi universal... Les torres bessones, la "guerra" d' Iraq, l' ocupació d' Afganistan, Guántanamo... I així fins a la primera presidéncia d' Obama, Un Obama que segur té Memphis i el seu Motel Lorraine com a referent... podríem dir que el nostre cercle particular es tanca...

Visitar el Lorraine motel es clau per entendre la magnitud del fenómen de l' alliberament dels afroamericans, Aquí va ser assasinat Martin Luter King Jr. el matí del 4 Abril de 1968. Desde el 1982 en que el Motel va tancar s' ha instal.lat un impressionant museu anomenat "National civil rights museum" (museu dels drets civils nacionals)... Un museu colpidor on podem trobar respostes a moltes coses que per história no coneixem del tot bé... Es un museu molt didàctic per entendre l' història reivindicativa d' aquesta comunitat als Estats Units, allà enmig de l' història dels afroamericans et sorprén una empatia inesperada al respecte d' una història llunyana i propera alhora.

Els downtowns de les ciutats del centre dels Estats Units tenen un encant entre decadent i solitari, En aquest cas Memphis no es una excepció i conserva aquells centres de la ciutat on abunden oficines i negocis de dia, A la nit peró els negocis baixen la seva activitat deixant els carrers deserts exceptuant el vibrant Beale Street... La cançó trista encarnada per el blues inunda els locals d' una música plena de sentiment.


Una altre de les atraccions es la processó dels ànecs al Peabody Hotel aquests tres carismàtics animalons són puntuals a la seva cita de les 11 i les 5 on van del lobby a la font... Es un espectacle "made in USA" amb una marxa de fons molt curiós de veure.

Aquest històric hotel a la Union Avenue va fer 140 anys el passat 1 de setembre, va ser fundat el 1869... Molta història a les seves espatlles avalen aquest establiment.

Un altre dels punts "Top" de Memphis es Graceland, la residéncia d' Elvis, un auténtic retorn al passat quant travesses les estances on el rei del rock hi havia fet "vida" o no... A fora la tomba on suposadament reposa el cos d' Elvis sempre plena de flors i d' incodicionals nostàlgics que semblen voler donar un darrer adeu al rei.


Peró un dels llocs on els melómans troben un bon motiu per justificar una visita a la ciutat es Sun Records, en contraposició a la capital Nashville on sona country per tots els costats, trobem un Memphis que sona a Rock and roll. La capitalitat del tradicional estat americà sempre que sigui dual segons la música que a un l' hi agrada. A Sun Records es pot tocar el piano de Jerry Lee Lewis, el micro de l' Elvis... I tant altres monstres de la música dels principis de la segona meitat del segle XX...

+ Info a (museu nacional dels drets civils):

http://www.civilrightsmuseum.org/home.htm

+ Info a (Beale Street):

http://www.bealestreet.com/wordpress/

+ Info a (Sun records):

http://www.sunrecords.com/

+ Info a ( Graceland i Elvis Presley):

http://www.elvis.com/

Coordenades GPS (Lorraine Motel Memphis):

35°08′04″N 90°03′27″W / 35.1345°N -90.0576°E

dimecres, 23 de setembre del 2009

Veure o veure i viure... Couchsurfing i busca el teu sofà!

<2009> Anar de viatge es segons el meu punt de vista un cúmul de sensacions que juntes ens proporcionen diversió, cultura i aprenentatge entre altres coses... Aquestes sensacions són els sentits dels humans i es interessant que algú ens doni un cop de ma.

Aquesta introducció serveix per presentar-vos una opció de viatge vinculada amb el concepte xarxa social, seria com viatges 2.0... El kit de la questó es compartir coneixement i això s' aconsegueix obrint les portes de casa teva i obrint les portes de les cases dels altres integrants de la xarxa. Això es el "Couch surfing", la filosofia seria "buscar un sofà", a la web i de forma divertida ja es diu "Cercar un sofà ara"...

El procediment es fàcil, et registres a couch surfing i cop registrat tens accés a tota la xarxa de couchsurfers, si has de viatjar et poses en contacte amb algun dels couchsurfers de la zona i fas una "reserva" per la teva estada allà, un cop allà l' avantatge que tens es que podràs compartir experiéncies amb ells i aquesta comunicació serà bidireccional ja que a part d' aprendre coses del destí es que tu també podràs explicar coses d' aquí.

La pàgina web no deixa de ser una xarxa social on es pengen fotos, es fan comentaris de perfil...

Si us preocupa la seguretat podeu estar tranquils ja que es un sistema molt segur ja que hi ha un control sobre totes les operacions que es fan a la "sub-xarxa".

Animeu-vos a provar-ho, segurament acabareu enganxats... Penseu que a Espanya ja n' hi han més de 20000 viatgers-couchsurfers...

+Info a: http://www.couchsurfing.org/?user_language=ca

dijous, 17 de setembre del 2009

On les xocolateries semblen joieries, Bélgica part 2.


<2007> Es un luxe poder accedir a Bruges, a Gant, a Anvers o a Tournai en cómodes trajectes de tren d’ aproximadament una hora, això a Bélgica no es un luxe, es una realitat ja que l’ extensa xarxa ferroviària s’ estén com si d’ una tela d’ una aranya es tractés.

Una puntualitat que a ens fa recordar que no només a Suïssa o al Regne unit es posible ser puntual, una modernitat en els trens que ens fa enveja… sana enveja amb el que estem acostumats per les nostres latituds.

Ens centrem a Bruges (Brugge en flamenc), es una ciutat que el seu centre històric fa que no sembli que estàs passejant per una ciutat gran, sembla que estiguis en un poble d’ “atrezzo”, inclós la gent que habita per aquella zona de la ciutat semblen figurants d’ una pel.lícula que et vé molt de gust de protagonitzar.

Els seus Canals ens recorden que estem passejant per la “Venecia del Nord”, les seves xocolateries, no tan opulents com les de Brusseles, ens aporten la dolçor necesària per continuar vivint un romàntic conte de fades en el nostre imaginari.

Més endavant arribem a la plaça Burg on si tenim sort i hi ha mercat ens podrem endinsar en el dia a dia de la gent envoltada per les espléndides parades de fruita i flors… Allà podrem descansar de la nostra passejada per Bruges i buscar algun restaurant dels voltants per fer una queixalada.

A Gant (Genk en flamenc), el nostre subconscient ens rel.lacionarà les imatges que veurem amb els antics mercaders, ens recordarem dels vells mercants a vapor que creuaven l’ Atlàntic per portar mercaderies i quelcom més a terres llunyanes, aquelles terres que donaven oportunitats a tota mena de gent que les perseguia.

Un cop dinats a prop del Sint Baaf (Catedral de St. Bavó) podem assaborir una de les tentacions locals, els gofres o els creps… Es un espectacle veure a mitja tarda les creperies plenes de gent que de forma llaminera devoren aquestes delicioses tentacions.

Gant al segle XVI era la segona ciutat més gran d' Europa per darrera de París, això ja demostra la completa història que s' amaga a darrera dels murs de les seves cases. Actualment es la ciutat flamenca amb el major nombre d' edificis histórics.

A Anvers (Antwerpen en Flamenc), ciutat on es poleixen la gran majoria de diamants que existiexen en el món, diamants que a darrera poden tenir una història macabra e injusta, peró ciutat també de tendéncies, de dinamisme i d’ una marcada influéncia holandesa.

Explica la llegenda que el nom neerlandès, Antwerpen,vé de l' expressió hand werpen, que significa "llançar la mà". L'heroi, un centurió romà anomenat Silvio Brabo, hauria tallat la mà d'un gegant anomenat Druon Antigoon que tenia atemorits els barquers que volien creuar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si es resistien el gegant els tallava la ma i la llançava al riu. El centurió va tallar la mà del gegant i també la va llençar, Ara al centre de la plaça del mercat, anomenada Grote Markt en neerdanlés, existeix l' estàtua de Brabo. I fins i tot a l'escut de la ciutat hi ha dues mans.

La llegenda mostra almenys una realitat de la història de la ciutat: qui controla el riu és mestre de tot.

Tot això està a l’ abast de la ma amb el passatge de 10 viatges de la Belgo-rail pass. Una opció inmillorable de desplaçament per un dels països més atractius de l’ Europa occidental.


Fitxa Unesco:

http://whc.unesco.org/en/list/996

Coordenades GPS (Brugge): 51°12′32.076″N 3°13′30.972″E

+Info (Tren a Bélgica): http://www.b-rail.be/main/E/

360º de Gant: http://www.virtueelgent.be/






divendres, 11 de setembre del 2009

On les xocolateries semblen joieries, Bélgica part 1.



<2008> La tarda era freda i plujosa, ja ho té la tardor a aquest bonic país...

Anàvem passejant per la "galerie du la reine" i ens va sorprendre una primera xocolateria que realment semblava una joieria, els bombons creats per auténtiques estrelles mediàtiques de la cuina, (entre ells algun català/catalana), amb preus top i en un entorn luxós tenien un aspecte realment atractiu.


Res no estava en conflicte amb l' ambient decimonòmic de les galeries de St. Hubert, aquella agradable decadéncia d' una arquitectura pensada per protegir els ciutadans de les incleméncies del capritxós temps centreeuropeu, arquitectura que al segle XXI es més un pol d' atracció romàntic de la vella Europa que no cap altre cosa.

Vam sortir de les galeries i vam enfilar la "Rue des bocheurs", malgrat la pluja i el fred la gent pot sopar al carrer gràcies als seus tendals i les seves estufes de gas. Una sopeta calenta, musclos fets de mil maneres diferents i tot acompanyat d' una de les cerveses que han fet conegut el país fronteres enllà...

Caminant caminant arribem a una de les places més espectaculars de la vella Europa, la fabulosa "GrandPlace" o "Grote Markt"... Antics edificis gótics que semblen encantats per fades...


La plaça flanquejada per l' ajuntament i la "maison du roi" o "broodhuis" com a eixos principals i les cases gremials té nombrosos restaurants amb molt d' encant (turístics també...), aquesta mena de Bistros a l' hivern tenen el seu encant especial per disfrutar d' una bona cervesa a la vora d' una llar de foc.

La plaça, com sol passar a Europa, també té les seves históries o llegendes, en aquest cas es curiosa la llegenda de la construcció de l' ajuntament, el qual no es completament simétric, segons sembla aquesta assimetria va fer que l' arquitecte es suicidés... Estem parlant del segle XV...

De totes formes Per Paul de Sant Hilaire, aquesta assimetria és per connectar a l'omnipresent simbolisme alquímic de la Grand Place. La part esquerra de l'Ajuntament compta dotze arcs -campanar inclòs- representant l' alquímia humida en dotze etapes, mentre que la part dreta compta set arcs -campanar inclòs- celebrant la 'nova' alquímia seca, en set etapes. La xifra set és àmpliament representada en l'arquitectura de la Grand Place.

Vaja que la "capital d' Europa" es un bon lloc per els amants de l' história medieval de la vella Europa...

Coordenades GPS (Brussels): 50°50′48″N 4°21′17″E

Fitxa Unesco:

http://whc.unesco.org/en/list/857

+ Info a: http://www.cityplug.be/en/Brussels/

360º de la gallerie du la reine :

http://www.360cities.net/image/galerie-de-la-reine-koninginnegallerij

360º Rue des bouchers:

http://www.360cities.net/image/rue-des-bouchers

360º Grote Markt (Grand Place):

http://www.360cities.net/business/grand-place-grote-markt

dimarts, 1 de setembre del 2009

Turisme fàcil, un exemple de superació

L' admiració que sento cap a certa gent que malgrat les dificultats aconsegueixen superar-se a si mateix es molt gran.

Aquest es el cas d' una web que he trobat molt interessant, el seu http es:

www.turismefacil.org

Per el nom de la web sembla que hagi de ser una pàgina de viatges més, peró no es així ja que la Sílvia ha de conviure amb una malaltia poc comuna com és la Osteogènesi imperfecte, aquesta malaltia es coneguda també com a "ossos de vidre"... La web barreja la denúncia (moltes vegades malauradament no es pensa en aquestes persones a l' hora de fer accesibles molts de llocs) i l' autosuperació que significa el viure amb una malaltia d' aquestes característiques.

Ella i en Josep ha construit una web útil i dinàmica, no us perdeu les fotografies, les rutes, els consells i sobretot la feina de conscienciació.

Estem d' enhorabona i ens hem de treure el barret davant d' iniciatives d' aquesta mena, a partir d' ara de tant en quant us faré una visita!