Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 d’abril del 2010

Perplexitat!!!

<2010> Mireu això!




Entrar a una pàgina d’ un hotel i veure un comentari així!!!

Dit per endavant us haig de dir que el text que us exposaré tot seguit no és una crítica, jo no he estat a aquest hotel per tant no puc opinar sobre les instal.lacions, el Servei o la seva situació.

Peró si que puc opinar del que es pot convertir en un exemple del que no s’ ha de fer en les universitats on s’ imparteixi Marketing, direcció d’ empreses, gestió de recursos humans, turisme… I un munt d’ estudis més.

Entrar a una web i el primer que es fa es sortir un Pop-up en que es diu que qualsevol opinió negativa sobre aquest hotel serà denunciada davant dels tribunals no crec que ajudi a captar clients, es més a sobre incideix directament sobre la reputació d’ aquest establiment ja que la força d’ Internet es imparable, jo en sóc un bon exemple ja que m’ he assabentat d’ aquesta notícia via Menéame, una web (eséncia 2.0 totalment).

Mireu els comentaris I us podeu imaginar l’ incidéncia que pot tenir una mala “maniobra” com la que ha fet aquest hotel:


I a un munt de blogs de viatges ha sortit també la notícia.

Jo com a administrador del meu modest blog i amb la confiança que hem donen les eines 2.0 estic una mica revoltat amb aquesta història.

Tinc un compte a tripadvisor amb 25 crítiques i he intentat fer-les sempre desde el respecte i amb voluntat constructiva, sóc conscient de que no tothom ho fa amb bona fe, peró l’ usuari d’ eines com tripadvisor es suposa que es suficientment madur com per discernir entre les crítiques útils i les no útils, un exemple fácil es el seguent:

Vull planejar un viatge a un destí i busco hotel, em vaig a tripadvisor a xafardejar i resulta que totes les crítiques “pésimes” son de gent que o bé sempre es queixa o bé només té 1 aportació… Jo no em refiaré gaire d’ aquestes crítiques. Perqué poden ser degudes a “calentons” o que volen fer mal.

També em fixaré si la persona que es queixa ho pot documentar, no s’ hi val dir que el lavabo estava trencat i no hi penja una foto per exemple…

I al final compararé amb altres blogs, forums o pàgines de crítiques per completar la informació i al final decidir.

dimarts, 1 de setembre del 2009

Turisme fàcil, un exemple de superació

L' admiració que sento cap a certa gent que malgrat les dificultats aconsegueixen superar-se a si mateix es molt gran.

Aquest es el cas d' una web que he trobat molt interessant, el seu http es:

www.turismefacil.org

Per el nom de la web sembla que hagi de ser una pàgina de viatges més, peró no es així ja que la Sílvia ha de conviure amb una malaltia poc comuna com és la Osteogènesi imperfecte, aquesta malaltia es coneguda també com a "ossos de vidre"... La web barreja la denúncia (moltes vegades malauradament no es pensa en aquestes persones a l' hora de fer accesibles molts de llocs) i l' autosuperació que significa el viure amb una malaltia d' aquestes característiques.

Ella i en Josep ha construit una web útil i dinàmica, no us perdeu les fotografies, les rutes, els consells i sobretot la feina de conscienciació.

Estem d' enhorabona i ens hem de treure el barret davant d' iniciatives d' aquesta mena, a partir d' ara de tant en quant us faré una visita!

dijous, 23 de juliol del 2009

Reivindicant Lloret de Mar...

<2009> Al post d' ahir parlàvem del ball de plaça d' una coneguda vila costanera, aquesta vila es Lloret de Mar, vila que ara es un bon moment per visitar-la ja que estan en festes i pot ser un dels moments en que els locals "guanyen la partida" als turistes...

A part del ball de plaça hi han altres activitats tradicionals com la "processó de Sta. Cristina" on Lloret demostra el seu esperit mariner amb les barques anant fins a un dels racons més bonics del municipi, l' ermita de Sta. Cristina.

A més Lloret té una excepcional oferta de llocs d' interés que van desde els passeigs relaxats per els jardins de Sta. Clotilde, l' interesant visita al cementiri modernista o les runes dels poblats ibérics de Montbarbat o Puig de Castellet... I moltes coses més...

Baixa't el programa de la festa major a:

http://www.lloret.org/catala/Externos/cultura/PM%20LLORET%202009.pdf

Tv en directe : http://www.cclaselva.com/index.html

Coordenades GPS: 41°42′9″N 2°50′59″E

dimarts, 21 de juliol del 2009

La llegenda que es va "convertir" realitat

<2009> Les llegendes apasionen perque fan volar l' imaginació, algunes vegades les llegendes semblen tan reals que ens les podem arribar a creure. Avui explicaré l' història del ball de plaça d' una ciutat costanera que no us revelaré el nom ja que vull que llegiu l' història amb ulls sense "contaminar"...

Aquesta dansa, també anomenada "de les almorratxes", Segurament, ve d'un antic Ball del Ciri, de presa de possessió de nous obrers (administradors). Tot i que la música sembla un exponent del segle passat o del XVIII com a màxim, la dansa té arrels molt més antigues, amb indubtable ascendència àrab, com es pot comprovar per l'ús d'un gerret de vidre amb quatre galets, anomenat almorratxa, que els balladors porten ple d'aigua perfumada i que l'ofereixen, després, a la respectiva balladora.

Segons diu la tradició, en èpoques en què la costa catalana era atacada, sovint, per musulmans i barbarescos, arribà a aquesta població un jove àrab, que a més era ric, segons explica la llegenda aquest s'enamorà, perdudament, d'una donzella cristiana d' aquella vila. El jove va utilitzar diferents estratègies per convèncer la noia perquè s'hi casés; però la noia, a causa de les diferències religioses, el rebutjava cada vegada. Finalment, un dia de ballades, l'àrab es presentà davant la multitud vestit amb les seves millors gales. S'adreçà a la donzella i li oferí un gerret de vidre (almorratxa) ple d'aigua d'olor. La noia, indignada per l'atreviment, prengué el gerret i el va rebotir a terra, on es feu miques. El musulmà, avergonyit, va tornar a l'Àfrica, i la noia, dissortada i trista, segons sembla es tancà en un convent.

Actualment, la Dansa de les Almorratxes es balla cada any els dies 24 i 26 de juliol. Els protagonistes són quatre parelles de balladors. Les noies van de llarg, elegantment vestides -generalment, de blanc-, i els nois també surten ben mudats, amb vestits foscos. Les noies són les quatre obreres de Santa Cristina, que són elegides per un any. Els obrers, administradors de l'ermita de Santa Cristina, que són elegits per períodes de quatre anys i ja són homes d'una edat superior a les donzelles, es limiten, actualment, a entrar-les de bracet a la plaça, com qui les presenta en societat, i a traspassar-les, tot seguit, als quatre balladors que les mateixes obreres ja s'han escollit prèviament. Durant la primera part de la dansa, de música lenta i cerimoniosa, els components de cada parella ballen agafats de la mà dreta. Posteriorment, les quatre noies, recordant l'episodi de l'àrab i la cristiana, agafen l'almorratxa i la llencen a terra. Es diu que si l'almorratxa es trenca, la noia es casarà durant l'any següent. Acaba l'acte amb una música festiva, ben diferent de l'anterior, coneguda amb el nom de "Toquen a córrer".

Molts ja sabreu a quin indret es celebra aquesta tradició que s' ha convertit en un dels actes centrals de la festa major, demà us diré el nom de la vila per si us hi voleu acostar.

Mentrestant si hi ha algun valent que vulgui comentar el nom ho pot fer més a baix...

Avui no hi ha ni +info ni Coordenades GPS... Fins demà!

divendres, 8 de maig del 2009

Girona temps de Flors 2009

<2009> Quant el bon temps comença a treure el nas a Girona es celebra una de les "festes" més boniques de la ciutat, amb el nom de "Girona Temps de Flors" la ciutat s' engalana d' auténtiques obres d' art creades amb flors, el fet que hi hagi concursos fa que la competéncia sigui molt dura i any rera any s' intenta superar l' edició anterior.

Desde el dia 9 fins al dia 17 de Maig la ciutat s' omple de gent que cridada per l' agradable flaira de les flors descobreix nous racons que encara no coneixia de la ciutat inmortal. A més es una bona excusa per entrar gratuitament a llocs com els banys àrabs, Galligants o el claustre de la catedral entre d' altres.

Peró compte si hi aneu el dissabte o el diumenge fareu llargues cues i haureu de sortejar milers de persones que se us creuaran per el vostre camí, peró entre setmana les aglomeracions no son tan grans, encara que hi ha molta gent que passeja enmig de tanta exhibició artística.

Alguns restaurants també s' uneixen a la festa oferint menús amb flors, així no es difícil matar el cuc de l' estómac amb una amanida amb flors de carbassó o una bona vedella de Girona amb pétals de Rosa, que a més d' aportar olor i color hi aporten un gust característic.

Ja sabeu!, deixeu-vos enamorar de Girona per el temps de flors.


+ info a http://www.tempsdeflors.com/website/

Coordenades GPS: 41°59′4″N 2°49′16″E