dissabte, 19 de juny del 2010

El Mediterrani tal com era, de la península de Peljesac a l' illa de Korcula.



<2009> L' any passat ens vàrem fer un fart de escoltar aquest eslógan per la TV, ens convidaven a conéixer un jove país balcànic que segons deien els anuncis encara estava verge del turisme de grans masses... La curiositat del viatger ens va portar a aquest abrupte i allargat país ple de llocs patrimoni de l' humanitat i el qual feia poc temps que havia canviat de bàndol abandonant un esperit marcat per el comunisme i abraçant la causa europea amb unes ganes grandioses per viure el que s' "havien perdut" o creien que s' havien perdut durant les darreres dècades.

Peró no tot Croàcia es una joia, malgrat que l' explotació turística no es a gran escala i encara es troben pobles intactes a tocar de mar ja hi ha alguns llocs que comencen a estar una mica saturats de turisme.

La península de Peljesac es una allargada llengua de terra amb aroma mediterrani, travessar-la desde Ston fins a Orebic es un retorn al passat. El ritme pausat de la gent es barreja amb els camps de vinyes, oliveres, lavanda, sàlvia... L' estreta carretera que atravessa l' illa va variant de paisatges i les seves corbes suaus ens obliga a agafar-nos amb calma l' excursió i serveix per adonar-nos de la bellesa del paisatge mediterrani de l' entorn.

La primera sorpresa la trobem a Ston on a part de veure la llarga muralla (la mes gran del món després de la xinesa), podem degustar un menjar típicament mariner, les plantacions d' ostres ens garanteixen la frescor d' un producte arriscat, unes ostres amb un vi blanc dàlmata ens posen les piles per l' arròs negre que vé al darrere...


El gust no es el mateix que el que estem acostumats peró l' influencia italiana es nota i el plat  tira més cap a Rissotto que no pas cap a un arròs negre de les nostres contrades. Peró val la pena! està boníssim!!!.

Un cop arribem a Orebic un ferry ens porta en pocs minuts a Korcula, Un cop ens acostem ja es distingueixen les muralles que en el seu temps varen albergar a Marco Polo dins els seus murs, almenys es pot visitar la casa natal de tan famós "aventurer"...


Les teulades vermelles ens recorden a Dubrovnik, Korcula es molt més petita i la densitat de turistes per metre quadrat es infinitament inferior a la també esplendida Dubrovnik., aquest paràmetre fa que la visita sigui molt agraida.

Els seus estrets carrers disposats en forma d' espina de peix tenen una explicació inteligent ja que protegeixen la ciutat dels forts vents del moderat hivern peró aseguren una lleugera brisa durant el calorós estiu.



La ciutat malgrat ser petita té llocs d' interés com l' església de Sant Marc (katedrala svetog marka) d' estil renaixentista i l' abadia de Sant Marc... I la casa de Marco Polo, es clar...

Peró una de les coses que més demostren la personalitat de l' illa es la dança "Moreska", una dança en que un rei negre i un rei blanc (vestit de vermell) es disputen una princesa, com que la princesa està segrestada per el rei "negre", el rei negre no vol renunciar a la princesa, ella peró primerament ha declarat l' amor al rei blanc, un cop comença la dança s' escenifica una lluita entre els 2 bàndols. Aquesta dança es d' una gran complexitat i molt espectacular.

Si hi aneu i teniu sort la podreu veure amb les muralles de Korcula al fons, un espectacle impagable que es representa el 29 de Juliol... De totes formes es fan més representacions al llarg de l' estiu.

Sort!!!

+ Info de Croacia Turisme:

+ Info a Korcula info:


Una recomanació per menjar a Ston... "La casa del Capità" (Kapetanova Kuca):

Coordenades GPS (Ston):


Coordenades GPS (Korcula):




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada