dimarts, 21 de juliol de 2009

La llegenda que es va "convertir" realitat

<2009> Les llegendes apasionen perque fan volar l' imaginació, algunes vegades les llegendes semblen tan reals que ens les podem arribar a creure. Avui explicaré l' història del ball de plaça d' una ciutat costanera que no us revelaré el nom ja que vull que llegiu l' història amb ulls sense "contaminar"...

Aquesta dansa, també anomenada "de les almorratxes", Segurament, ve d'un antic Ball del Ciri, de presa de possessió de nous obrers (administradors). Tot i que la música sembla un exponent del segle passat o del XVIII com a màxim, la dansa té arrels molt més antigues, amb indubtable ascendència àrab, com es pot comprovar per l'ús d'un gerret de vidre amb quatre galets, anomenat almorratxa, que els balladors porten ple d'aigua perfumada i que l'ofereixen, després, a la respectiva balladora.

Segons diu la tradició, en èpoques en què la costa catalana era atacada, sovint, per musulmans i barbarescos, arribà a aquesta població un jove àrab, que a més era ric, segons explica la llegenda aquest s'enamorà, perdudament, d'una donzella cristiana d' aquella vila. El jove va utilitzar diferents estratègies per convèncer la noia perquè s'hi casés; però la noia, a causa de les diferències religioses, el rebutjava cada vegada. Finalment, un dia de ballades, l'àrab es presentà davant la multitud vestit amb les seves millors gales. S'adreçà a la donzella i li oferí un gerret de vidre (almorratxa) ple d'aigua d'olor. La noia, indignada per l'atreviment, prengué el gerret i el va rebotir a terra, on es feu miques. El musulmà, avergonyit, va tornar a l'Àfrica, i la noia, dissortada i trista, segons sembla es tancà en un convent.

Actualment, la Dansa de les Almorratxes es balla cada any els dies 24 i 26 de juliol. Els protagonistes són quatre parelles de balladors. Les noies van de llarg, elegantment vestides -generalment, de blanc-, i els nois també surten ben mudats, amb vestits foscos. Les noies són les quatre obreres de Santa Cristina, que són elegides per un any. Els obrers, administradors de l'ermita de Santa Cristina, que són elegits per períodes de quatre anys i ja són homes d'una edat superior a les donzelles, es limiten, actualment, a entrar-les de bracet a la plaça, com qui les presenta en societat, i a traspassar-les, tot seguit, als quatre balladors que les mateixes obreres ja s'han escollit prèviament. Durant la primera part de la dansa, de música lenta i cerimoniosa, els components de cada parella ballen agafats de la mà dreta. Posteriorment, les quatre noies, recordant l'episodi de l'àrab i la cristiana, agafen l'almorratxa i la llencen a terra. Es diu que si l'almorratxa es trenca, la noia es casarà durant l'any següent. Acaba l'acte amb una música festiva, ben diferent de l'anterior, coneguda amb el nom de "Toquen a córrer".

Molts ja sabreu a quin indret es celebra aquesta tradició que s' ha convertit en un dels actes centrals de la festa major, demà us diré el nom de la vila per si us hi voleu acostar.

Mentrestant si hi ha algun valent que vulgui comentar el nom ho pot fer més a baix...

Avui no hi ha ni +info ni Coordenades GPS... Fins demà!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada