El misteriós somriure del fantasma... Williams, Highway 66

<2010>

 

Ningú més a la foto té un somriure. Més estrany encara, la dona del fons amb el somriure no es veu reflexada en el mirall...

John Holst, propietari del Red Garter Bed & Bakery ho comenta com un detall  "simpàtic" . La seva foto, penjada de la pared  en un quadre ben gros, acompanya els esmorçars dolços de la seva pastisseria. Mentrestant a ell l' hi agrada interactuar amb els seus hostes explicant  relats de la misteriosa casa, narrant acolorides históries de la regió o bé ajudant a preparar la visita del "Grand Canyon NP"  situat a poc més d' una hora de la bonica població de Williams.

La casa victoriana datada del 1897, va ser construida com a saló i bordell durant l' época daurada d' aquesta població, l' época de les mines d' or i coure, l' época que s ' estava forjant l' América dels nostres dies.

En John comenta que amb més de 100 anys d' experiéncies traumàtiques  a aquesta casa  ( l' época de bordell, l' época en que era un fumador d' opi, assassinats, prostitutes...),  amb tota aquesta història a les espatlles es fàcil explicar la posible existéncia d' "Eve", la fantasma que de tant en quant apareix per l' hotel...

Com que el turisme "paranormal" a els Usa està molt estés hi han varis llibres que ofereixen literatura interessant sobre històries de fantasmes i pobles encantats dels estats units,  alguns títols recomanats podrien ser:

Arizona haunted history by Jill Pascoe

Sleeping with ghosts by debe Branning

haunted Highway, the spirits of route 66 by Ellen Robson,Dianne Halicki i Pam Robson

Deixant de banda l' històric allotjament s' ha de dir que Williams es un auténtic "Hot spot" per una visita al Grand Canyon, el seu allotjament notablement més barat que a dins el parc natural combinat amb que es un poble atravessat per la mítica highway 66 el converteixen en un petit poblet del Farwest molt agradable per passar-hi una estona.

 

Varis "Dinners" per sopar a l' estil BBQ, una antiga taberna clandestina autoanomenada "The world Famous sultana bar" i on es pot pendre una copa amb música en directe, varis motels i botigues ambientades amb l' estética de l' época daurada de la ruta 66 el converteixen en un bon lloc per fer-hi parada i fonda.

Williams també es el punt de sortida del "Grand Canyon railway", un tren "vintage" que en un escénic trajecte et porta fins al  mig del Parc natural del "Grand Canyon", aquest tren ressegueix la mítica línia ferroviària construida a principis de segle.

Si algun dia us perdeu per aquesta part d' Arizona ja sabeu que teniu un repte allà, intentar pujar l' empinada escala del Red Garter coneguda com a "Endurance Cowboy's Test" i un cop a dalt dormir sentint els sorolls i la preséncia d' Eve... Una experiéncia que segurament no oblidareu i que com a nosaltres ens va passar... us encantarà...

+Info i més "Ghost Histories" a Red Garter Bed & Bakery:

http://www.redgarter.com/

+ Info del Grand Canyon Railway:

http://www.thetrain.com/

+ Info (Cambra de Comerç de Williams, Az):

http://www.williamschamber.com/

+ Info del Grand Canyon, NP:

http://www.nps.gov/grca/index.htm

Coordenades GPS (Williams):

35°14′58″N 112°11′24″W

Una nova aventura amb principis.

<2010>

"Bones notícies, la motxilla de G va aparèixer abans d’ahir i per tan hem pogut començar la ruta pel nord de Perú! El taxista que ens ha acompanyat fins l’aeroport, en R, com a bon limeny li agrada molt parlar. Coneixedor del seu país i les seves gents, ens ha explicat un munt de coses sobre el Perú i més concretament Lima".

Amb aquesta literatura ens descriu en "G" i la "M" la seva aventura que portaran a terme durant els propers mesos, si ens hi fixem podríem dir que es un webloc mes de viatges, peró no es ben bé aixi ja que un dels objectius de el "G" i la "M" es de parlar de les iniciatives de desenvolupament sostenible i emprenedoria social que es trobaran per el camí...

Un nou exemple de viatge responsable que haurem d' anar seguint, en aquests moments estan a Ayacucho col.laborant amb l' associació PHES (Progreso humano en solidaridad).

Desde aquí els desitgem molta sort amb aquesta aventura tan apassionant i constructiva que estan portant a terme.

Per molts anys!

+ Info a Sud-amèrica a dos:

http://sam-catala.blogspot.com/

 

Perplexitat!!!

<2010> Mireu això!

Entrar a una pàgina d’ un hotel i veure un comentari així!!!

Dit per endavant us haig de dir que el text que us exposaré tot seguit no és una crítica, jo no he estat a aquest hotel per tant no puc opinar sobre les instal.lacions, el Servei o la seva situació.

Peró si que puc opinar del que es pot convertir en un exemple del que no s’ ha de fer en les universitats on s’ imparteixi Marketing, direcció d’ empreses, gestió de recursos humans, turisme… I un munt d’ estudis més.

Entrar a una web i el primer que es fa es sortir un Pop-up en que es diu que qualsevol opinió negativa sobre aquest hotel serà denunciada davant dels tribunals no crec que ajudi a captar clients, es més a sobre incideix directament sobre la reputació d’ aquest establiment ja que la força d’ Internet es imparable, jo en sóc un bon exemple ja que m’ he assabentat d’ aquesta notícia via Menéame, una web (eséncia 2.0 totalment).

Mireu els comentaris I us podeu imaginar l’ incidéncia que pot tenir una mala “maniobra” com la que ha fet aquest hotel:

http://www.meneame.net/story/hotel-denuncia-opinar-internet-lugar-hoja-reclamaciones

I a un munt de blogs de viatges ha sortit també la notícia.

Jo com a administrador del meu modest blog i amb la confiança que hem donen les eines 2.0 estic una mica revoltat amb aquesta història.

Tinc un compte a tripadvisor amb 25 crítiques i he intentat fer-les sempre desde el respecte i amb voluntat constructiva, sóc conscient de que no tothom ho fa amb bona fe, peró l’ usuari d’ eines com tripadvisor es suposa que es suficientment madur com per discernir entre les crítiques útils i les no útils, un exemple fácil es el seguent:

Vull planejar un viatge a un destí i busco hotel, em vaig a tripadvisor a xafardejar i resulta que totes les crítiques “pésimes” son de gent que o bé sempre es queixa o bé només té 1 aportació… Jo no em refiaré gaire d’ aquestes crítiques. Perqué poden ser degudes a “calentons” o que volen fer mal.

També em fixaré si la persona que es queixa ho pot documentar, no s’ hi val dir que el lavabo estava trencat i no hi penja una foto per exemple…

I al final compararé amb altres blogs, forums o pàgines de crítiques per completar la informació i al final decidir.

Parabens Rio!

<2016...> Fa poc s' ha sabut que Rio organitzarà els jocs del 2016, me n' alegro perque durant els 2 anys que vaig viure a Juiz de Fora, a 180 Qms. de Rio, vaig compendre el que significa ser Brasiler. No es una questió de poc nacionalisme ni res, sencillament tinc més bons records i m' han tractat més bé a la ciutat sudamericana que a la capital de l' Espanya.

Me n' alegro molt per els Luizinhos, els Valerios, els Jomars, Les Lucianas, els Expeditos... Tota aquella gent que amb les grans ganes de viure la vida que tenen aprofitaran millor i faran més pinya que la que faríem aquí, d' això n' estic convençut. Crec que s' ho mereixen perque l' il.lusió que els hi generarà això serà impagable per ells.

Que surti la escola de la beija flor al carrer, que soni el so metàl.lic dels Funk' n' Lata, que soni el rap de Fernanda Abreu, el Hip Hop de O' rappa, la MPB de Marisa Monte... I que s' organitzin un jocs de tolerància i amistat...

De nou parabens Rio... Obrigado Rio!

Lorraine Motel, un referent a Memphis.

<2000> un fred matí de desembre, al terra un exemplar de l' Usa Today amb la foto de George Bush jr. a la portada, al fons l' skyline de Memphis... Bona part del món esperant l' escrutini definitiu de Florida on el frec a frec demócrata-republicà treia xispes...
Poc ens imaginàvem el que vindria després de la controvertida decisió per sufragi universal... Les torres bessones, la "guerra" d' Iraq, l' ocupació d' Afganistan, Guántanamo... I així fins a la primera presidéncia d' Obama, Un Obama que segur té Memphis i el seu Motel Lorraine com a referent... podríem dir que el nostre cercle particular es tanca...

Visitar el Lorraine motel es clau per entendre la magnitud del fenómen de l' alliberament dels afroamericans, Aquí va ser assasinat Martin Luter King Jr. el matí del 4 Abril de 1968. Desde el 1982 en que el Motel va tancar s' ha instal.lat un impressionant museu anomenat "National civil rights museum" (museu dels drets civils nacionals)... Un museu colpidor on podem trobar respostes a moltes coses que per história no coneixem del tot bé... Es un museu molt didàctic per entendre l' història reivindicativa d' aquesta comunitat als Estats Units, allà enmig de l' història dels afroamericans et sorprén una empatia inesperada al respecte d' una història llunyana i propera alhora.

Els downtowns de les ciutats del centre dels Estats Units tenen un encant entre decadent i solitari, En aquest cas Memphis no es una excepció i conserva aquells centres de la ciutat on abunden oficines i negocis de dia, A la nit peró els negocis baixen la seva activitat deixant els carrers deserts exceptuant el vibrant Beale Street... La cançó trista encarnada per el blues inunda els locals d' una música plena de sentiment.

Una altre de les atraccions es la processó dels ànecs al Peabody Hotel aquests tres carismàtics animalons són puntuals a la seva cita de les 11 i les 5 on van del lobby a la font... Es un espectacle "made in USA" amb una marxa de fons molt curiós de veure.

Aquest històric hotel a la Union Avenue va fer 140 anys el passat 1 de setembre, va ser fundat el 1869... Molta història a les seves espatlles avalen aquest establiment.

Un altre dels punts "Top" de Memphis es Graceland, la residéncia d' Elvis, un auténtic retorn al passat quant travesses les estances on el rei del rock hi havia fet "vida" o no... A fora la tomba on suposadament reposa el cos d' Elvis sempre plena de flors i d' incodicionals nostàlgics que semblen voler donar un darrer adeu al rei.


Peró un dels llocs on els melómans troben un bon motiu per justificar una visita a la ciutat es Sun Records, en contraposició a la capital Nashville on sona country per tots els costats, trobem un Memphis que sona a Rock and roll. La capitalitat del tradicional estat americà sempre que sigui dual segons la música que a un l' hi agrada. A Sun Records es pot tocar el piano de Jerry Lee Lewis, el micro de l' Elvis... I tant altres monstres de la música dels principis de la segona meitat del segle XX...

+ Info a (museu nacional dels drets civils):

http://www.civilrightsmuseum.org/home.htm

+ Info a (Beale Street):

http://www.bealestreet.com/wordpress/

+ Info a (Sun records):

http://www.sunrecords.com/

+ Info a ( Graceland i Elvis Presley):

http://www.elvis.com/

Coordenades GPS (Lorraine Motel Memphis):

35°08′04″N 90°03′27″W / 35.1345°N -90.0576°E

Veure o veure i viure... Couchsurfing i busca el teu sofà!

<2009> Anar de viatge es segons el meu punt de vista un cúmul de sensacions que juntes ens proporcionen diversió, cultura i aprenentatge entre altres coses... Aquestes sensacions són els sentits dels humans i es interessant que algú ens doni un cop de ma.

Aquesta introducció serveix per presentar-vos una opció de viatge vinculada amb el concepte xarxa social, seria com viatges 2.0... El kit de la questó es compartir coneixement i això s' aconsegueix obrint les portes de casa teva i obrint les portes de les cases dels altres integrants de la xarxa. Això es el "Couch surfing", la filosofia seria "buscar un sofà", a la web i de forma divertida ja es diu "Cercar un sofà ara"...

El procediment es fàcil, et registres a couch surfing i cop registrat tens accés a tota la xarxa de couchsurfers, si has de viatjar et poses en contacte amb algun dels couchsurfers de la zona i fas una "reserva" per la teva estada allà, un cop allà l' avantatge que tens es que podràs compartir experiéncies amb ells i aquesta comunicació serà bidireccional ja que a part d' aprendre coses del destí es que tu també podràs explicar coses d' aquí.

La pàgina web no deixa de ser una xarxa social on es pengen fotos, es fan comentaris de perfil...

Si us preocupa la seguretat podeu estar tranquils ja que es un sistema molt segur ja que hi ha un control sobre totes les operacions que es fan a la "sub-xarxa".

Animeu-vos a provar-ho, segurament acabareu enganxats... Penseu que a Espanya ja n' hi han més de 20000 viatgers-couchsurfers...

+Info a: http://www.couchsurfing.org/?user_language=ca

On les xocolateries semblen joieries, Bélgica part 2.

<2007> Es un luxe poder accedir a Bruges, a Gant, a Anvers o a Tournai en cómodes trajectes de tren d’ aproximadament una hora, això a Bélgica no es un luxe, es una realitat ja que l’ extensa xarxa ferroviària s’ estén com si d’ una tela d’ una aranya es tractés.

Una puntualitat que a ens fa recordar que no només a Suïssa o al Regne unit es posible ser puntual, una modernitat en els trens que ens fa enveja… sana enveja amb el que estem acostumats per les nostres latituds.

Ens centrem a Bruges (Brugge en flamenc), es una ciutat que el seu centre històric fa que no sembli que estàs passejant per una ciutat gran, sembla que estiguis en un poble d’ “atrezzo”, inclós la gent que habita per aquella zona de la ciutat semblen figurants d’ una pel.lícula que et vé molt de gust de protagonitzar.

Els seus Canals ens recorden que estem passejant per la “Venecia del Nord”, les seves xocolateries, no tan opulents com les de Brusseles, ens aporten la dolçor necesària per continuar vivint un romàntic conte de fades en el nostre imaginari.

Més endavant arribem a la plaça Burg on si tenim sort i hi ha mercat ens podrem endinsar en el dia a dia de la gent envoltada per les espléndides parades de fruita i flors… Allà podrem descansar de la nostra passejada per Bruges i buscar algun restaurant dels voltants per fer una queixalada.

A Gant (Genk en flamenc), el nostre subconscient ens rel.lacionarà les imatges que veurem amb els antics mercaders, ens recordarem dels vells mercants a vapor que creuaven l’ Atlàntic per portar mercaderies i quelcom més a terres llunyanes, aquelles terres que donaven oportunitats a tota mena de gent que les perseguia.

Un cop dinats a prop del Sint Baaf (Catedral de St. Bavó) podem assaborir una de les tentacions locals, els gofres o els creps… Es un espectacle veure a mitja tarda les creperies plenes de gent que de forma llaminera devoren aquestes delicioses tentacions.

Gant al segle XVI era la segona ciutat més gran d' Europa per darrera de París, això ja demostra la completa història que s' amaga a darrera dels murs de les seves cases. Actualment es la ciutat flamenca amb el major nombre d' edificis histórics.

A Anvers (Antwerpen en Flamenc), ciutat on es poleixen la gran majoria de diamants que existiexen en el món, diamants que a darrera poden tenir una història macabra e injusta, peró ciutat també de tendéncies, de dinamisme i d’ una marcada influéncia holandesa.

Explica la llegenda que el nom neerlandès, Antwerpen,vé de l' expressió hand werpen, que significa "llançar la mà". L'heroi, un centurió romà anomenat Silvio Brabo, hauria tallat la mà d'un gegant anomenat Druon Antigoon que tenia atemorits els barquers que volien creuar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si es resistien el gegant els tallava la ma i la llançava al riu. El centurió va tallar la mà del gegant i també la va llençar, Ara al centre de la plaça del mercat, anomenada Grote Markt en neerdanlés, existeix l' estàtua de Brabo. I fins i tot a l'escut de la ciutat hi ha dues mans.

La llegenda mostra almenys una realitat de la història de la ciutat: qui controla el riu és mestre de tot.

Tot això està a l’ abast de la ma amb el passatge de 10 viatges de la Belgo-rail pass. Una opció inmillorable de desplaçament per un dels països més atractius de l’ Europa occidental.

Fitxa Unesco:

http://whc.unesco.org/en/list/996

Coordenades GPS (Brugge): 51°12′32.076″N 3°13′30.972″E

+Info (Tren a Bélgica): http://www.b-rail.be/main/E/

360º de Gant: http://www.virtueelgent.be/