dijous, 17 de setembre del 2009

On les xocolateries semblen joieries, Bélgica part 2.


<2007> Es un luxe poder accedir a Bruges, a Gant, a Anvers o a Tournai en cómodes trajectes de tren d’ aproximadament una hora, això a Bélgica no es un luxe, es una realitat ja que l’ extensa xarxa ferroviària s’ estén com si d’ una tela d’ una aranya es tractés.

Una puntualitat que a ens fa recordar que no només a Suïssa o al Regne unit es posible ser puntual, una modernitat en els trens que ens fa enveja… sana enveja amb el que estem acostumats per les nostres latituds.

Ens centrem a Bruges (Brugge en flamenc), es una ciutat que el seu centre històric fa que no sembli que estàs passejant per una ciutat gran, sembla que estiguis en un poble d’ “atrezzo”, inclós la gent que habita per aquella zona de la ciutat semblen figurants d’ una pel.lícula que et vé molt de gust de protagonitzar.

Els seus Canals ens recorden que estem passejant per la “Venecia del Nord”, les seves xocolateries, no tan opulents com les de Brusseles, ens aporten la dolçor necesària per continuar vivint un romàntic conte de fades en el nostre imaginari.

Més endavant arribem a la plaça Burg on si tenim sort i hi ha mercat ens podrem endinsar en el dia a dia de la gent envoltada per les espléndides parades de fruita i flors… Allà podrem descansar de la nostra passejada per Bruges i buscar algun restaurant dels voltants per fer una queixalada.

A Gant (Genk en flamenc), el nostre subconscient ens rel.lacionarà les imatges que veurem amb els antics mercaders, ens recordarem dels vells mercants a vapor que creuaven l’ Atlàntic per portar mercaderies i quelcom més a terres llunyanes, aquelles terres que donaven oportunitats a tota mena de gent que les perseguia.

Un cop dinats a prop del Sint Baaf (Catedral de St. Bavó) podem assaborir una de les tentacions locals, els gofres o els creps… Es un espectacle veure a mitja tarda les creperies plenes de gent que de forma llaminera devoren aquestes delicioses tentacions.

Gant al segle XVI era la segona ciutat més gran d' Europa per darrera de París, això ja demostra la completa història que s' amaga a darrera dels murs de les seves cases. Actualment es la ciutat flamenca amb el major nombre d' edificis histórics.

A Anvers (Antwerpen en Flamenc), ciutat on es poleixen la gran majoria de diamants que existiexen en el món, diamants que a darrera poden tenir una història macabra e injusta, peró ciutat també de tendéncies, de dinamisme i d’ una marcada influéncia holandesa.

Explica la llegenda que el nom neerlandès, Antwerpen,vé de l' expressió hand werpen, que significa "llançar la mà". L'heroi, un centurió romà anomenat Silvio Brabo, hauria tallat la mà d'un gegant anomenat Druon Antigoon que tenia atemorits els barquers que volien creuar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si es resistien el gegant els tallava la ma i la llançava al riu. El centurió va tallar la mà del gegant i també la va llençar, Ara al centre de la plaça del mercat, anomenada Grote Markt en neerdanlés, existeix l' estàtua de Brabo. I fins i tot a l'escut de la ciutat hi ha dues mans.

La llegenda mostra almenys una realitat de la història de la ciutat: qui controla el riu és mestre de tot.

Tot això està a l’ abast de la ma amb el passatge de 10 viatges de la Belgo-rail pass. Una opció inmillorable de desplaçament per un dels països més atractius de l’ Europa occidental.


Fitxa Unesco:

http://whc.unesco.org/en/list/996

Coordenades GPS (Brugge): 51°12′32.076″N 3°13′30.972″E

+Info (Tren a Bélgica): http://www.b-rail.be/main/E/

360º de Gant: http://www.virtueelgent.be/






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada