dilluns, 6 de juliol del 2009

Taquile o un firmament amb milions d' estels

<1999> a gairebé 4000 mts. d' alçada enmig de l' impressionant Titicaca al seu costat peruà... amb una atmósfera impoluta no es difícil veure un cel com poques vegades es pot veure en altres contrades més "urbanitzades"...

Taquile es una excepció de com explotar turísticament una illa, la comunitat "taquileña" es va oposar a la construcció d'un gran resort de luxe a l' illa a canvi de poder gestionar ells mateixos els serveis "turístics"... Malgrat que deixàven de guanyar molts diners, ells creien que la sobreexplotació turística acabaria amb la seva cultura i valors. Ara el temps els dóna la raó i malgrat que cada cop es més difícil mantenir la seva forma de veure la vida ells intenten ser fidels als seus principis.

Taquile no deixa de ser una cooperativa formada per els seus habitants, un cop arribes a la illa l' allotjament no el pots triar ja que tots els recursos es comparteixen, així un cop allà t' asignen una família on t' allotjaran, a l' hora de menjar et toca el restaurant de "guàrdia"... I així amb tots els "serveis" de l' illa.

Si, a vegades semblen principis socialistes... Peró "justos"..., cadascú té la seva opinió...

Un cop arribes al moll amb l' embarcació una munió de nens ens vé a donar la benvinguda amb un ram de "muña" a les seves mans, la "muña" es una planta andina que s' utilitza com a infusió, com a conservant, com a "mata insectes"...

El moment es bonic en veure les cares de felicitat de la canalla, peró no ens enganyem, ells esperen quelcom més...

Després 500 escalons que tallen la respiració, estem a 4000 mts. i l' oxigen no abunda com estem acostumats, la recompensa a tal esforç la trobem a dalt, el llac navegable més alt del món als nostres peus amb les muntanyes nevades de la cordillera andina al seu costat bolivià...

Un cop a dalt es recomanable pasar-hi la nit ja que es la millor manera de veure la seva forma de vida i entrar una mica a les seves costums, la nit sense electricitat (bé algun generador hi ha...), els seus carrers buits sota un cel immaculat i ple d' estrelles, la fresca (o el fred segons com es miri) de la nit, la tranquilitat que et dóna per reflexionar i pensar si el destí et volia allà en aquell moment...

Al matí la màgia encara no s' ha esvait i tan bon punt el sol despunta es recomanable agafar qualsevol camí i veure la vida passar, els homes fent mitja, les dones carregades amb els cantirs d' aigua a l'esquena... Poesia en estat pur, la vida en estat pur...

Al final el codi moral dels inques en que es basa la filosofia de Taquile té tota la raó "Ama suwa, ama llulla, ama qilla" (no robaràs, no mentiràs i no seràs mandrós)...

El destí em va voler allà aquell hivern del 99... El destí em va sorprende de nou...

+ Info a: http://www.taquile.net
+ Info a: http://www.isladetaquile.com.pe/

Coordenades GPS (Taquile): 15° 46′ 38″ S, 69° 41′ 3″ W

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada