La ciutat que va créixer entorn el Chao Phraya,

<2007> Fa molt de temps un caudalós riu que neixia a les terres altes d' un gran imperi, va veure com la vida creixia al seu voltant. A la seva conca més baixa la gent vivia de i per el riu, es desplaçava, hi pescava, el feia servir per conrear les terres... Peró poc a poc la vida al seu voltant es va anar multiplicant i creixent.

El riu en aquella zona formava uns petits nervis navegables que el convertien en una mena de laberint hidràulic, eren els canals, anomenats Khlongs...

Malgrat tots els contratemps que podien suposar aquests canals la gent va anar muntant la seva vida al voltant del riu i els seus canals Poc a poc s' anava forjant una de les grans metrópolis del segle XXI. S' estava creant la capital de Thailàndia, estava neixent Bangkok...

Ara aquesta ciutat salvatge i caótica redescobreix el riu que l' ha regat sempre i navegant per ell i els seus Khlongs es pot reviure la fascinació i la màgia de temps passats on el comerç, el transport i la vida es feia al voltant del riu... Encara ara podem topar-nos amb els "jâo náam", o "senyors de l' aigua" com es consideren a si mateix els thailandesos...

Hi han varis "Khlongs" on poder distreure les nostre mirades, peró potser el més conegut es el "Khlong Bangkok noi". el qual passa a prop de varis temples entre ells el "wat suwannaram" el qual diuen que alberga les millors pintures religioses de la ciutat.

Buscant-ho encara es pot navegar per els canals de la "Venécia d' Orient"...

Si no tenim ganes d' endinsar-nos en les vivendes flotants dels Khlongs sempre podem utilitzar el riu com a ràpid medi de transport amb el "Chao Phraya River Express", aquest es una mena de cercanías peró en el riu, l' embarcació ens portarà fins a la majoria de llocs principals d' interés (Palau reial, Wat Arun, Wat Pho, Sanam Luang, Dusit, Chinatown...).



Si busquem quelcom relaxat a la posta del sol o a l' hora de sopar hi han varis vaixells que recorren el riu amb paquets per sopar o fer una copa, jo recomano el "Manohra Cruises", aquest vell vaixell arrosser reformat es una opció molt relaxant per degustar menjar thailandés en un entorn romàntic. L' única "pega" pot ser el preu ja que aquest es completament europeu, hi ha altres opcions més asequibles peró els vaixells són d' estil modern sense tan d' encant com navegar amb un vell arrosser de "teca"...

Per cert el nom complert de la ciutat es:

Krung Thep Mahanakhon Amon Rattanakosin Mahinthara Ayuthaya Mahadilok Phop Noppharat Ratchathani Burirom Udomratchaniwet Mahasathan Amon Piman Awatan Sathit Sakkathattiya Witsanukam Prasit.

Deixem-ho en Bangkok o Krung Thep no?

+ Info a: http://www.manohracruises.com/
+ info a:
http://thailandforvisitors.com/central/bangkok/bkk-boat.html

Coordenades GPS (Bangkok): 13°45′8″N 100°29′38″E

Divendres de dol al món.

<2009> Segons la nostra forma de veure la vida, Vicenç Ferrer ha mort...

Sé que això es un bloc que parla de viatges i que aquest post no està relacionat amb el tema, peró jo com a viatger tinc una empatia especial cap a persones com en Vicenç, i crec que molts dels lectors d' aquest bloc poden tenir una sensació semblant.

Molta gent creiem que les seves paraules eren veritables, que ell veia el món tal com l' explicava.

Es poden treure moltes visions constructives de la seva filosofia:

La búsqueda de l' igualtat en un país com l' Índia, el paradigma de la desigualtat, un país en el que desde el mateix moment que arrives al món ja estàs predestinat a tenir una vida o altre.

L' educació com a base primordial per el desenvolupament personal i comunitari.

El desenvolupament ecológic que la fundació promou a la regió, en un lloc on les condicions climàtiques no són gens beneficioses.

El desenvolupament de les dones en un país en que es descriminen per ser dones i moltes vegades també son descriminades per ser d' una casta baixa...

Al principi deia: "Segons la nostra forma de veure la vida, Vicenç Ferrer ha mort..."
I en Vicenç deia "la mort no existeix"...

Al cap i a la fi la seva filosofia i forma de veure la vida no ha mort...

La web de la fundació: http://www.fundacionvicenteferrer.org

Darrera entrevista a "La vanguardia" el 11/01/2009:
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2009/01/11/pagina-33/76206373/pdf.html

Serra Dos Orgaos, Tocar el cel de Rio (II)

<1999> D' hora vàrem començar a caminar pujant el "vale de Bonfim" a Itaipava (Petrópolis), la vegetació era tancada de "Mata Atlántica", la selva propera a l' Atlántic que tenyeix de verd tota la costa brasilera. L' objectiu era arribar a la "Pedra Açu", el segon pic més alt de la serra dos Orgaos amb 2132 mts. d' alçada...

Un cop deixem la mata atlántica i comencem a enfilar-nos cap a la cima arribem a prop de la "Pedra do queijo", crec que no cal traducció..., Allà ens girem i a la nostra espatlla tenim la primera instantània del dia, Una vall perfecta a sota les nostres cames, la verdor de la selva que començàvem a deixar enrera s' escampa en una vall en forma de U espectacular!

Seguim pujant i trobem l' "Ajax", una font que ens serveix per refrescar-nos a la dura pujada, per el camí ens anem creuant amb excursionistes que baixen de la cima i que han gaudit d' una nit plena de llumetes als seus peus, una nit amb la grandiosa Rio a més de 2000 metres per sota... Una nit amb un final genial com es una sortida del sol per sobre el mar de núvols que alhora està a sobre del mar d' aigua que es l' oceà Atlàntic.

Seguim pujant per un camí que a vegades es desdibuixa i es fa difícil de seguir fins a arribar a la carena que ens serveix per tenir el primer contacte visual amb la cima, l' imatge es molt curiosa ja que les pedres que formen la "pedra" semblen un réptil... Són pedres d' un gran tamany (mireu el puntet a l' esquerra de la foto de baix, es una persona!), son pedres col.locades de forma capritxosa i que ens fan pensar... com es pot haver format? Potser un llamp les va esmicolar?


El nom de "Pedra Açu" prové del Tupi-Guaraní i vol dir pedra gran, la pedra més alta té una cordada fixa que serveix per escalar fins al capdamunt, per als que els hi agradi fer ràpel es un bon lloc per fer-ho.


Un cop a dalt i després de menjar vàrem fer una migdiada de luxe amb l' oceà, els núvols i la ciutat sota nostre... Bona vida al cap i a la fi, la recompensa per l' esforç de 4 hores per pujar a la cima... Ens ho mereixíem!


Un cop a baix, ens vàrem acostar al "Paraiso", una cascada on vàrem pendre un merescut bany... Poso punts suspensius perque a la muntanya i en llocs poc frequentats un pot pendre un bany de la forma que més l' hi vé de gust... Em sembla que sobren els comentaris... Va ser la guinda d' un dia en que havíem caminat quasi 8 hores plenes de sensacions.

Vàrem confirmar el perque de la fama d' aquest parc nacional que desde el 1939 està protegit, vàrem confirmar el perqué del que diuen es el millor Trekking del Brasil...

+Info a la Lonely Planet:

http://www.lonelyplanet.com/brazil/the-southeast/parque-nacional-da-serra-dos-orgaos

Coordenades GPS (Itaipava): 22° 30' 18" S 43° 10' 44" O

Serra Dos Orgaos, Tocar el Cel de Rio (I)

<1998> "Si esta sierra estuviese en Estados Unidos, sería cómo Yosemite"...

Va comentar un company quant estàvem pujant els 2263m. de la "Pedra do Sino" ... I si bé no es el mateix la frase està carregada de significat ja que l' espectacularitat de les formacions granítiques recorda en certs moments el parc nord americà.

Per accedir al parc la porta principal està a la ciutat de Teresópolis, desde aquesta entrada es pot accedir a fer la travessia de la serra, que al llarg de 3 dies s' arriva a Petrópolis... Aquest trekking es considerat un dels mes espectaculars i famosos del Brasil , peró alhora es un dels mes perillosos sobretor durant el trajecte que conecta la Pedra do Sino amb la Pedra do Açú.

El nom de la serra té origen europeu, "Serra dos Orgaos" significa "Serra dels orgues" i es diu que aquest nom el van posar els colonitzadors portuguesos ja que les formacions granítiques els hi recordaven els orgues de les catedrals europees...

Teresópolis, es una ciutat en que miris per on miris sempre tens la referéncia del "Dedo de Deus" (dit de deu), un pic de gairebé 1700 metres d' alçada alt i prim que sembla que asenyali el cel... Aquest pic i la resta de la serra es poden contemplar desde el turístic mirador anomenat "Mirante do soberbo". Desde aquí podrem observar els pics amb sugerents noms com "agulha do diabo" (agulla del diable), "Pedra do sino" (pedra de la campana)... etc... etc...

Sempre amb la referéncia de Rio de Janeiro al seus peus, Teresópolis observa a la capital de l' estat encaramada a 872 mts. d' alçada, aquesta ciutat té una llarga história que ja vé implícita amb el seu nom, el seu nom prové del lloc d' estiueig de l' "imperatriz Teresa Cristina". El clima fresc de la ciutat contrastava amb el clima humit i calorós de Rio de Janeiro, això afegit a la seva proximitat a la ciutat carioca el feia, i el fa, un lloc molt atractiu.

Peró per mi la part bonica està a l' altre costat de parc...

To be continued...

+Info a: http://www.icmbio.gov.br/parnaso/

Coordenades GPS (Teresópolis): 22°24′43″S 42°57′57″W

Sota el cel de Tushita, un viatge d' Enric Soler

<2008> "Vaig passejar per el basar, pels seus carrerons estrets i llòbrecs, animats per el tràfec constant de la gent. Em vaig dexar inundar per una serena complaença nascuda del vagareig plàcid, sense temps, sense hores, sense presses, sense fer tard enlloc, mentre tot el que m' envoltava semblava transcórrer molt lentament, impregnat per una calma absoluta, total i meravellosa, que semblava tonificar la meva ment"...

Aquest fragment de "Sota el cel de Tushita, Viatge al Ladakh, el petit Tíbet de l' Índia" d' Enric Soler, podria ser tranquilament el paradigma d' un dia perfecte de viatge, interactuar, viure, olorar, sentir el destí com a propi.

Recomano aquest llibre que a part de ser un excelent llibre de viatges es també una bona introducció al budisme vajrayana. Fugint del punt de vista xinés, i apropant-se al budisme desde el reducte Tibetà a la regió Índia del Ladakh, regió situada al Caixmir (amb els seus problemes histórics amb Pakistan) i Jammu.

Si us agrada la literatura de viatges, us agradarà!

Num. ISBN : 84-95946-36-X
Col.lecció Ulyssus.

+ Info a: http://www.txuringa.com/

Coordenades GPS (Leh): 34°10′N 77°35′E / 34.17°N 77.58°E

Mont Kenya, Despertar als peus de la divinitat.

<2004> S' ha de matinar... Peró per veure l' espectacle algun sacrifici s' ha de fer...

La divinitat Ngai segons l' ètnia kĩkũyũ viu al Kirinyaga, anomenat per nosaltres "Mont Kenia", la divinitat Ngai segons els kĩkũyũ es el deu del sol, de l' amor i el creador del món.

El Mont Kenia o Kirinyaga... Es la segona muntanya més alta del continent africà just per darrera del mític "Kilimanjaro" amb les seves "neus"... Els seus 5199 metres s' alcen imponents enmig del Parc natural que porta el seu nom.

Per veure la seva escarpada figura es diu que s' han d' aprofitar els primers raigs de sol del dia ja que es molt fàcil que la boira converteixi el seu cim en una figura fantasmagórica, així ho vàrem fer i a quarts de sis del matí i amb els ulls lleganyosos varem sortir ben abrigats per veure l' esbelta "divinitat".

La muntanya com a bona amfitriona es va deixar estimar, va fer -se de pregar una mica... peró de cop i volta la boira va escampar i va convertir l' imatge de la nostra retina en una foto màgica, la foto de l' espectacular pic.

Havia valgut la pena passar la nit a l' históric "Mount Kenya Safari club", aquest hotel fundat entre d' altres per l' actor nordamericà William Holden es una acollidor allotjament envoltat de jardins.

Els seus acollidors bungalows d' estil colonial (amb llar de foc), peró amb tocs contemporanis (una banyera amb jacuzzi), farien les delícies de qualsevol parella de nuvis... A més desde el llit tens un finestral amb vistes directes a la muntanya sagrada...

Vaja una opció a tenir en compte si planegeu una visita a Kenya... Un país en que no tot s' acaba amb un safari, un país amb moltes altres possibilitats...

+ Info: http://www.mountkenya.org/
+ Info: http://www.fairmont.com/kenyasafariclub

Fitxa Unesco:
http://whc.unesco.org/pg.cfm?cid=31&id_site=800

Coordenades GPS (Nanyuki): 0°01′N 37°04′E

The cloisters, un alé d' aire fresc a NYC.

<2000> Poques coses es poden dir de NovaYork que no es sàpiguen, voltar per els carrers de Manhatann, visitar museus com el Guggenheim o el Moma, relaxar-se a Central Park, Fer un brunch al soho, descobrir barris sencers amb personalitat internacional com Chinatown o Little Italy, anar a veure els Yankees… Són tantes les opcions que passaríem dies i dies i no ens ho acabaríem.

Peró jo em quedo amb una opció que al meu entendre es molt interessant i al mateix moment molt curiosa i que vé a confirmar la dita: “El que no trobis a Nova York no ho trobaràs enlloc…”.

Us imagineu visitar la meitat del claustre del Monestir de Cuixà (monestir al peu del Simbólic Canigó), al bell mig de Harlem, a la riba del Riu Hudson?

Doncs això es el que podem fer si visitem “The cloisters” a Nova York, un museu intégrament dedicat al romànic, allà hi han mostres de romànic català junt amb altres mostres romàniques europees.

Aquest museu creat als principis dels anys 30 del segle passat es un alé d' aire fresc emmig de l' opressió d' una ciutat tan salvatge com es Nova York.

Ara que s' acosta l' estiu, si teniu l' oportunitat de visitar Nova York poseu-vos a l' agenda la posibilitat de passar una vetllada amb sopar inclós al claustre de Trie, un claustre que trobem a prop de Tolosa (Occitània), O si us informeu potser tindreu la sort de viure un concert en una calurosa nit d' estiu.

Si hi aneu, recordeu que l' altre meitat del claustre de Cuixà està al monestir pirinenc... Per tant heu de veure els 2 llocs per poder veure el claustre sencer... Curiós, no?

+Info a http://www.metmuseum.org/cloisters/general_information_spanish

Coordenades GPS (Harlem): 40°51′53″N 73°55′55″W