Geocaching, i descobreix el tresor!

3 de Maig de 2000, Portland (Oregon, Estats Units).

"El món entrava en un segle nou, L' efecte 2K no va ser tan nefast com semblava i l' explosió que es va desencadenar a l' informàtica un cop superada la temuda data portaria grans novetats a la nostra forma de viure"

David Ulmer, asidu a un grup de notícies de Yahoo anomenat sci.geo.satellite-nav amaga un contenidor a les afores de la capital de l' oest, un cop amagat el contenidor envia les coordenades a l' esmentat grup de notícies de Yahoo proposant un curiós joc... Tres dies després el "cofre del tresor" havia sigut trobat per 2 seguidors de l' esmentat grup, aquests varen deixar missatges dins per certificar la seva troballa...

10 anys després hi han més d' un milió de tresors arreu del món, tots estan catalogats i controlats per Geocaching, el joc tecnológic s' havia convertit en una activitat practicada per milions de persones.

Resumint, tenim una web on estan tots els tresors o"caches" controlats, alguns amb coordenades directes, altres amb coordenades múltiples i altres que necessiten d' uns passos previs per trobar-los.

Solen estar en llocs que tenen alguna mena d' interés i alguns formen rutes dins de ciutats, de zones amb interés cultural, paisatgístic... L' idea es buscar-los i convertir-los en una activitat d' oci que es pot practicar al ritme que cadascú vol, així es fàcil veure famílies senceres buscant caches com si busquessin bolets, es fàcil veure grups que ho organitzen com una competició i també es fàcil veure el típic solitari que també ho practica... L' important es disfrutar de l' activitat que acaba tenint un premi, trobar el tresor...

Un cop trobat es deixa un missatge en una mena de llibre de visites i es comunica de la troballa per internet podent deixar comentaris...

Ara només falta unir-se a la comunitat i a trobar els tresors que de ben segur teniu ben a prop.

+Info a Geocaching.com:



http://www.geocaching.com/

 

Aquí va començar tot...

 

Sci.geo.satellite-nav

Coordenades GPS:
El món sencer...
 
Portland (Oregon):
 
45° 31′ 12″ N, 122° 40′ 55″ W

" Navajo Nation ", escenaris de cinema

<2010> El Sud-est d' Utah, el Nord-oest de New Mexico i tot el nord-est d' Arizona alberga la "Navajo Nation", es a dir la nació on viuen els indis de la tribu dels Navajo. Aquesta tribu es la més gran en nombre d' integrants dels USA.

Es una tribu exemplar que el 1991 va reorganitzar el seu goven basant-lo en tres pilars (executiu, legislatiu i judicial), i el qual de forma tenaç i ferma s' han convertit en una referencia  d' autogovern dins els Estats Units.


Amb un idioma en ple procés de recuperació i el qual es respectat i valorat com un bé  cultural  de gran valor i comú dins l' amalgama de races i minories que poblen els USA.  Nosaltres si treiem el tema amb la gent del carrer que no té res a veure amb els indis la resposta es clara, "enriqueix la nostra nació i la fa més forta"...


Un concepte que a Europa (on ens cansem de criticar els "Americans" per retrógrads...) no tindria el mateix valor, ja se sap el que passa amb les cultures minoritàries... I no cal anar gaire lluny ni en el temps ni en l' espai per a comprovar-ho... Ja m' enteneu...

Moltes vegades ens mirem el melic amb satisfacció, peró no només ens hem de mirar el melic, hem de ser analítics i obrir els ulls i veure que alguns conceptes que creiem més que consolidats com es la democràcia, potser no ho estant tan de consolidats... Ja m' enteneu...

Ara la "Navajo Nation", creix amb força sense necessitat de plantejar un futur diferent al camí que ha emprés fa uns anys... Aquesta "jove" nació es sent valorada, té autogovern i està plenament integrada dins els USA. El futur es a les seves mans ja que té competéncia total en la gestió de les seves terres, recursos, beneficis...


Per això si visitem els seus "hot-points"... Ens trobarem amb la sorpresa que el govern dels USA no té res a veure amb preu d' entrades, merchandising... Es a dir si visitem monument valley per exemple tots els "ingresos" i "despeses" son per la "Navajo Nation parks"...


Anem als "hot-points", el primer de tots i més conegut es Monument valley, escenari de mítics westerns com "la diligéncia" o de road movies més modernes com "Thelma and Louise"...

Aixecar-se a la sortida del sol i recórrer el parc solitari... Veient com els indis preparen els mercats d' artesania, comentant com anirà el dia i compartint moments de calma...

A prop de Page hi ha posiblement els llocs més espectaculars de la "Navajo Nation", l' Antelope Canyon i el Horseshoe bend. 


L' Antelope es segurament un dels llocs més espectaculars del planeta

L' Antelope es posiblement un dels llocs més màgics del planeta, Suaument tallats en la pedra arenisca de la regió, en el transcurs de mil lennis incomptables, els canons ranurats són majestuosos i es converteixen en estrets passatges. Les entrades de llum l' hi donen un color  taronja-groc espectacular. 

Page es un exemple d' explotació de recursos per part dels Navajos, a pocs quilómetres hi ha el Lake Powell, a aquest llac s' ha construit una gran "Marina" per varar els iots i embarcacions d' oci. A més disposa d' un restaurant flotant a sobre una plataforma de 27000 metres quadrats que es la mes gran del món del seu tipus, sopar allà es sublim...

Qualsevol visita a Arizona o Utah no seria complerta sense aprendre una mica més dels "Navajo"...


I potser aquest aprenentatge ens serveix per millorar el nostre pais...

Navajo national parks:

http://www.navajonationparks.org

Navajo nation government:

http://www.navajo.org/

Panoramas espectaculars de la "Navajo Nation":

Horseshoe Bend a prop de Page (Arizona):

http://www.panorama360.es/america/usa/HorseShoeBendKrpano/HorseShoeBend_krpano_Grande.html

Antelope Canyon a prop de Page (Arizona):

http://www.panorama360.es/america/usa/AntelopeCanyonKrpano/AntelopeCanyonBase.html

Monument Valley a prop d' Oljato (Arizona amb frontera de Utah):

http://www.panorama360.es/america/usa/MonumentValleyJFPKrpano/MonumentValleyJFP.html
 

Coordenades GPS de Window Rock (Navajo Nation Council Chamber) a Arizona:

35°40′58″N 109°2′54″W

As festas juninas de Minas Gerais. Sant Joan a la Brasilera...

<2001> A vegades ens sembla que tenim l' exclusiva en algunes tradicions i això no es del tot cert...

Peró anem per parts, ahir vàrem celebrar el solstici d' estiu com a ritus pagà i vam celebrar Sant Joan com a ritus cristià... Es una festa considerada nostra, peró al Brasil es una de les festes més esperades ja que marca el màxim clímax d' un mes (el de Juny), el qual està farcit de festes, aquestes festes son les festes junines, el nom prové del més en que es celebren, el mes de Juny...

Les festes junines no es només Sant Joan, sinó que també es Sant Antoni i Sant Pere com a dates importants. Aquí no es celebra tant peró per Sant Pere també hi han revetlles...

A Minas Gerais les festes junines no son tan diferents a les que coneixem, amb fogueres, música, pirotecnia... El motiu de la similitud està clar ja que aquestes festes les varen introduir els portugesos durant la conquesta d' aquestes terres..

Peró si que hi han alguns fets diferencials respecte al que coneixem...  

Un d' ells es la "Quadrilha", aquest terme te el seu origen a una dança francesa molt de moda en el segle XIX, aquesta dança al Brasil es va adaptar a un ambient més rural i es varen barrejar amb balls regionals aconseguint una dança considerada avui en dia com a molt folclórica...

Un altre fet diferencial al Brasil son les creences "semi-esotériques" dels poders dels sants quant es celebren les festes... Moltes creences es barregen aquestes dates, peró potser la més coneguda es la de posar un braçalet vermell i un de blanc al braç de St. Antoni per aconseguir arreplegar parella...

Ja veieu que no tenim l' exclusiva de la nit del foc, peró es que a més aquesta festa està arrelada (i molt)... a altres països com França, Ucraina, països bàltics, escandinàvia, Parts de Gran Bretanya, Portugal, Irlanda, Malta, Itàlia i... i... A alguns llocs de Canadà, Estats Units, Austràlia... I a tot arreu la tradició es manté, igual que es manté un origen pagà que ha evolucionat cap a una festa cristiana.

Per cert a Suécia es festa nacional i es la festa més important del pais...

Una mica de literatura:

Festas Juninas
   Autor: Brandão, Toni
   Editora: Studio Nobel

 Brincadeiras na Festa Junina
   Autor: Oshima, Célia / Martinez, Eliane
   Editora: Paulinas

Un link amb les Bromes (Brincadeiras) de la festa:

http://www.lendorelendogabi.com/datas/datas_brincadeiras_juninas1.htm

Una mica de gastronomia per acompanyar la festa:

http://gastronomiaenegocios.uol.com.br/home/cozinha_gen/ver/106/receitas-para-festa-junina

Coordenades GPS de Belo Horizonte:

19°55′8.88″S 43°56′19.2″W

El Mediterrani tal com era, de la península de Peljesac a l' illa de Korcula.

<2009> L' any passat ens vàrem fer un fart de escoltar aquest eslógan per la TV, ens convidaven a conéixer un jove país balcànic que segons deien els anuncis encara estava verge del turisme de grans masses... La curiositat del viatger ens va portar a aquest abrupte i allargat país ple de llocs patrimoni de l' humanitat i el qual feia poc temps que havia canviat de bàndol abandonant un esperit marcat per el comunisme i abraçant la causa europea amb unes ganes grandioses per viure el que s' "havien perdut" o creien que s' havien perdut durant les darreres dècades.

Peró no tot Croàcia es una joia, malgrat que l' explotació turística no es a gran escala i encara es troben pobles intactes a tocar de mar ja hi ha alguns llocs que comencen a estar una mica saturats de turisme.

La península de Peljesac es una allargada llengua de terra amb aroma mediterrani, travessar-la desde Ston fins a Orebic es un retorn al passat. El ritme pausat de la gent es barreja amb els camps de vinyes, oliveres, lavanda, sàlvia... L' estreta carretera que atravessa l' illa va variant de paisatges i les seves corbes suaus ens obliga a agafar-nos amb calma l' excursió i serveix per adonar-nos de la bellesa del paisatge mediterrani de l' entorn.

La primera sorpresa la trobem a Ston on a part de veure la llarga muralla (la mes gran del món després de la xinesa), podem degustar un menjar típicament mariner, les plantacions d' ostres ens garanteixen la frescor d' un producte arriscat, unes ostres amb un vi blanc dàlmata ens posen les piles per l' arròs negre que vé al darrere...

El gust no es el mateix que el que estem acostumats peró l' influencia italiana es nota i el plat  tira més cap a Rissotto que no pas cap a un arròs negre de les nostres contrades. Peró val la pena! està boníssim!!!.

Un cop arribem a Orebic un ferry ens porta en pocs minuts a Korcula, Un cop ens acostem ja es distingueixen les muralles que en el seu temps varen albergar a Marco Polo dins els seus murs, almenys es pot visitar la casa natal de tan famós "aventurer"...

Les teulades vermelles ens recorden a Dubrovnik, Korcula es molt més petita i la densitat de turistes per metre quadrat es infinitament inferior a la també esplendida Dubrovnik., aquest paràmetre fa que la visita sigui molt agraida.

Els seus estrets carrers disposats en forma d' espina de peix tenen una explicació inteligent ja que protegeixen la ciutat dels forts vents del moderat hivern peró aseguren una lleugera brisa durant el calorós estiu.

La ciutat malgrat ser petita té llocs d' interés com l' església de Sant Marc (katedrala svetog marka) d' estil renaixentista i l' abadia de Sant Marc... I la casa de Marco Polo, es clar...

Peró una de les coses que més demostren la personalitat de l' illa es la dança "Moreska", una dança en que un rei negre i un rei blanc (vestit de vermell) es disputen una princesa, com que la princesa està segrestada per el rei "negre", el rei negre no vol renunciar a la princesa, ella peró primerament ha declarat l' amor al rei blanc, un cop comença la dança s' escenifica una lluita entre els 2 bàndols. Aquesta dança es d' una gran complexitat i molt espectacular.

Si hi aneu i teniu sort la podreu veure amb les muralles de Korcula al fons, un espectacle impagable que es representa el 29 de Juliol... De totes formes es fan més representacions al llarg de l' estiu.

Sort!!!

+ Info de Croacia Turisme:

http://www.croatia.hr/es-ES/Oficinas-representativas/Espana

+ Info a Korcula info:

http://www.korculainfo.com/

Una recomanació per menjar a Ston... "La casa del Capità" (Kapetanova Kuca):

http://www.kapetanova-kuca.hr/index_e.html

Coordenades GPS (Ston):

42° 50′ 0″ N, 17° 42′ 0″ E 

Coordenades GPS (Korcula):

42°57′N 17°07′E / 42.95, 17.117.

El misteriós somriure del fantasma... Williams, Highway 66

<2010>

 

Ningú més a la foto té un somriure. Més estrany encara, la dona del fons amb el somriure no es veu reflexada en el mirall...

John Holst, propietari del Red Garter Bed & Bakery ho comenta com un detall  "simpàtic" . La seva foto, penjada de la pared  en un quadre ben gros, acompanya els esmorçars dolços de la seva pastisseria. Mentrestant a ell l' hi agrada interactuar amb els seus hostes explicant  relats de la misteriosa casa, narrant acolorides históries de la regió o bé ajudant a preparar la visita del "Grand Canyon NP"  situat a poc més d' una hora de la bonica població de Williams.

La casa victoriana datada del 1897, va ser construida com a saló i bordell durant l' época daurada d' aquesta població, l' época de les mines d' or i coure, l' época que s ' estava forjant l' América dels nostres dies.

En John comenta que amb més de 100 anys d' experiéncies traumàtiques  a aquesta casa  ( l' época de bordell, l' época en que era un fumador d' opi, assassinats, prostitutes...),  amb tota aquesta història a les espatlles es fàcil explicar la posible existéncia d' "Eve", la fantasma que de tant en quant apareix per l' hotel...

Com que el turisme "paranormal" a els Usa està molt estés hi han varis llibres que ofereixen literatura interessant sobre històries de fantasmes i pobles encantats dels estats units,  alguns títols recomanats podrien ser:

Arizona haunted history by Jill Pascoe

Sleeping with ghosts by debe Branning

haunted Highway, the spirits of route 66 by Ellen Robson,Dianne Halicki i Pam Robson

Deixant de banda l' històric allotjament s' ha de dir que Williams es un auténtic "Hot spot" per una visita al Grand Canyon, el seu allotjament notablement més barat que a dins el parc natural combinat amb que es un poble atravessat per la mítica highway 66 el converteixen en un petit poblet del Farwest molt agradable per passar-hi una estona.

 

Varis "Dinners" per sopar a l' estil BBQ, una antiga taberna clandestina autoanomenada "The world Famous sultana bar" i on es pot pendre una copa amb música en directe, varis motels i botigues ambientades amb l' estética de l' época daurada de la ruta 66 el converteixen en un bon lloc per fer-hi parada i fonda.

Williams també es el punt de sortida del "Grand Canyon railway", un tren "vintage" que en un escénic trajecte et porta fins al  mig del Parc natural del "Grand Canyon", aquest tren ressegueix la mítica línia ferroviària construida a principis de segle.

Si algun dia us perdeu per aquesta part d' Arizona ja sabeu que teniu un repte allà, intentar pujar l' empinada escala del Red Garter coneguda com a "Endurance Cowboy's Test" i un cop a dalt dormir sentint els sorolls i la preséncia d' Eve... Una experiéncia que segurament no oblidareu i que com a nosaltres ens va passar... us encantarà...

+Info i més "Ghost Histories" a Red Garter Bed & Bakery:

http://www.redgarter.com/

+ Info del Grand Canyon Railway:

http://www.thetrain.com/

+ Info (Cambra de Comerç de Williams, Az):

http://www.williamschamber.com/

+ Info del Grand Canyon, NP:

http://www.nps.gov/grca/index.htm

Coordenades GPS (Williams):

35°14′58″N 112°11′24″W

Una nova aventura amb principis.

<2010>

"Bones notícies, la motxilla de G va aparèixer abans d’ahir i per tan hem pogut començar la ruta pel nord de Perú! El taxista que ens ha acompanyat fins l’aeroport, en R, com a bon limeny li agrada molt parlar. Coneixedor del seu país i les seves gents, ens ha explicat un munt de coses sobre el Perú i més concretament Lima".

Amb aquesta literatura ens descriu en "G" i la "M" la seva aventura que portaran a terme durant els propers mesos, si ens hi fixem podríem dir que es un webloc mes de viatges, peró no es ben bé aixi ja que un dels objectius de el "G" i la "M" es de parlar de les iniciatives de desenvolupament sostenible i emprenedoria social que es trobaran per el camí...

Un nou exemple de viatge responsable que haurem d' anar seguint, en aquests moments estan a Ayacucho col.laborant amb l' associació PHES (Progreso humano en solidaridad).

Desde aquí els desitgem molta sort amb aquesta aventura tan apassionant i constructiva que estan portant a terme.

Per molts anys!

+ Info a Sud-amèrica a dos:

http://sam-catala.blogspot.com/

 

Perplexitat!!!

<2010> Mireu això!

Entrar a una pàgina d’ un hotel i veure un comentari així!!!

Dit per endavant us haig de dir que el text que us exposaré tot seguit no és una crítica, jo no he estat a aquest hotel per tant no puc opinar sobre les instal.lacions, el Servei o la seva situació.

Peró si que puc opinar del que es pot convertir en un exemple del que no s’ ha de fer en les universitats on s’ imparteixi Marketing, direcció d’ empreses, gestió de recursos humans, turisme… I un munt d’ estudis més.

Entrar a una web i el primer que es fa es sortir un Pop-up en que es diu que qualsevol opinió negativa sobre aquest hotel serà denunciada davant dels tribunals no crec que ajudi a captar clients, es més a sobre incideix directament sobre la reputació d’ aquest establiment ja que la força d’ Internet es imparable, jo en sóc un bon exemple ja que m’ he assabentat d’ aquesta notícia via Menéame, una web (eséncia 2.0 totalment).

Mireu els comentaris I us podeu imaginar l’ incidéncia que pot tenir una mala “maniobra” com la que ha fet aquest hotel:

http://www.meneame.net/story/hotel-denuncia-opinar-internet-lugar-hoja-reclamaciones

I a un munt de blogs de viatges ha sortit també la notícia.

Jo com a administrador del meu modest blog i amb la confiança que hem donen les eines 2.0 estic una mica revoltat amb aquesta història.

Tinc un compte a tripadvisor amb 25 crítiques i he intentat fer-les sempre desde el respecte i amb voluntat constructiva, sóc conscient de que no tothom ho fa amb bona fe, peró l’ usuari d’ eines com tripadvisor es suposa que es suficientment madur com per discernir entre les crítiques útils i les no útils, un exemple fácil es el seguent:

Vull planejar un viatge a un destí i busco hotel, em vaig a tripadvisor a xafardejar i resulta que totes les crítiques “pésimes” son de gent que o bé sempre es queixa o bé només té 1 aportació… Jo no em refiaré gaire d’ aquestes crítiques. Perqué poden ser degudes a “calentons” o que volen fer mal.

També em fixaré si la persona que es queixa ho pot documentar, no s’ hi val dir que el lavabo estava trencat i no hi penja una foto per exemple…

I al final compararé amb altres blogs, forums o pàgines de crítiques per completar la informació i al final decidir.